A la revista “The Barcelona Review” he trobat aquesta entrevista de l’any 1997 que, tot i la distància en el temps, us pot ser interessant per entendre una mica més la personalitat i l’obra de Quim Monzó:
Entrevista amb Quim Monzó: Quim Monzó (Barcelona, 1952) és, en les paraules d'una editora barcelonina,"un fenomen, realment, un fenomen". Amb més de 600.000 llibres venuts en català, amb cinc títols traduïts a més de set llengües estrangeres, una pel•lícula basada en el seu penúltim recull que triomfa actualment a França, uns articles periodístics llegits setmanalment per centenars de milers de persones i amb un nou llibre Guadalajara (Quaderns Crema, 1996)- que ja ha arribat a la setena edició al cap de tan sols vuit mesos, Quim Monzó és sens dubte l'escriptor català més conegut i alhora més respectat. Malgrat pateix un horari atapeïdíssim - entre d'altres coses, està escrivint una nova novel•la - Quim Monzó ha tingut l'amabilitat de participar en aquesta entrevista electrònica.
BR: Molt de la teva obra fins ara es presenta en relats curts, a vegades curtíssims, i en articles periodístics. Quins avantatges té aquesta forma per tu? Canviaràs de vehicle (literari) en un futur proper ?
QM: Fins ara he publicat tres novel•les i cinc llibres de relats. Vaig canviant de vehicle (literari) cada quan em sembla. En qualsevol cas, el relat és ràpid, àgil i vibrant. És un gènere molt a prop del poema, i encara que hi ha qui considera que és "un gènere menor", també n'hi ha que, per pura llei del pèndol, consideren que la novel•la és un gènere fàcil, i que el gènere autènticament meritori, diví, és el relat. També això és mentida.
BR: La crítica internacional t'ha emparentat més d'una vegada amb Franz Kafka: estilísticament teniu certes semblances i tots dos sou observadors aguts del comportament i de les neurosis del ciutadà modern. 'La Inestabilitat' i 'El Determini' (de El perquè de tot plegat ) en són dos bons exemples. Trobes que és una comparació justa?
QM:Per mi és un afalac, evidentment. Kafka és un dels déus de la literatura del segle XX.
BR: -Has dit que Kafka és una influència en la teva obra. Ens en podries fer cinc cèntims, d'altres?
QM:Quan jo era adolescent, va ser l'època del boom llatinoamericà. En vaig quedar profundament marcat. Sobretot per Bioy Casares, Cortázar, Cabrera Infante, García Márquez, Juan José Arreola... Altres? Italians com Giorgio Manganelli, Dino Buzzatti, Italo Calvino. Francesos com Raymond Queneau i Boris Vian. Americans com Robert Coover i l'últim Donald Barthelme, el de l'època entre "Amateurs" i "Paradise".
BR: Una part del teu treball s'ha descrit com hiperrealista. Poden existir l'hiperrealisme i l'humor l'un sense l'altre?
QM:L'humor sense l'hiperrealisme, sí. Però l'hiperrealisme sense l'humor, no. En art, sense humor --un humor subtil i invisible-- no hi ha res digne de perdurar.
BR: -Per un nadiu dels Estats Units, l'hiperrealisme em fa pensar en Raymond Carver, amb el qual no associem pas l'humor, i sí el patetisme, segurament. Del que conec de la teva obra, diria que es pot emparentar més amb la de Robert Coover, per exemple,és a dir , que hi ha una fusió del realisme,la fantasia i la sàtira, posem per cas en la juxtaposició d'unes llegendes famoses amb uns invents propis. No vull remetre'm a les etiquetes, pero possiblement per aquells que encara no han tingut l'oportunitat de llegir-te, sobretot els (fins ara) desafortunats lectors anglòfons, ens podries clarificar la teva visió de l'hiperrealisme?
QM:-Quan penso en hiperrealisme penso més aviat en pintura. En literatura,això que feia Carver, com en dèieu? Hiperrealisme? Minimalisme? A mi, de fet, el realisme tout court , el realisme i res més, doncs, francament, no m'ha emocionat mai gaire. No sé perquè, tinc una idea diferent: que la literatura no és la vida, encara que s'hi inspiri. Crec que la literatura té unes possibilitats que la vida no té (i viceversa) i em sembla empobridor, en nom d'un sacrosant realisme, limitar-se a reproduir la realitat, encara que sigui per evidenciar com és de buida, de banal. Competint amb la vida, en el terreny de la vida, la vida té sempre les de guanyar. Però és que, a més, és un error: la literatura no és la vida, ni ho serà mai. Em parles també de Robert Coover. Què puc dir-te'n? Que --aquest sí-- l'admiro profundament.
BR: Com mantens la pau mental quan analitzes el caos del comportament individual i social que veus al teu entorn? Participes en aquest caos amb l'ànima alegre i despreocupada, o amb el cor fred d'un asceta que vaticina l'imminent desintegració de la seva pròpia societat?
QM: És que jo no crec que analitzi cap caos del comportament individual i social. Jo escric històries i prou. No em plantejo si d'una manera freda o alegre. Si m'ho plantegés potser seria tot massa mecànic i perdria les ganes d'escriure-les. BR: Em podries avançar alguns detalls dels teus imminents projectes literaris? QM: És difícil fer-ho. Encara que estiguis escrivint, fins que allò que escrius no està acabat del tot i n'estàs prou satisfet com per ensenyar-ho als altres, ni tu mateix no saps què exactament estàs escrivint.
BR:Diries que la pornografia és un element indispensable en la teva obra?
QM: No. A mi m'interessa, la pornografia, molt. Però no m'és indispensable.
BR: Mai has escrit algun conte purament pornogràfic?
QM:Sí que n'he escrit. En una època en vaig escriure bastants, amb pseudònim, a una revista de rock que es deia Musical Express
BR: S'han venut 600.000 exemplars dels teus llibres en català i s'han fet 22 edicions fins ara del teu recull El perquè de tot plegat . La pel•lícula d'aquest llibre es va presentar al Festival de Cine de Montreal fa pocs mesos i va ser molt ben rebuda per la crítica especialitzada. T'han traduït, en al menys, nou idiomes, des del finès fins al japonès. Sé que tu també has traduït al català a Truman Capote i a James Finn Garner (Contes per a Nens i Nenes Políticament Correctes ), entre d'altres. També tens l'obra complerta de Robert Coover en l'anglès original; queda clar que et trobes a gust amb d'altres idiomes i cultures a més del teu. Estàs content amb les traduccions que s'han fet de les teves obres? Has col•laborat en algunes?
QM: Col•laboro en aquelles que entenc. En espanyol, evidentment. Tant amb Marcelo Cohen com amb Javier Ercas hem revisat sempre fins l'última coma i hem valorat cada adjectiu, cada construcció, cada filigrana. En francès i en italià m'he trobat amb traductors que em consulten els dubtes, cosa que és d'agrair perquè tothom que hagi traduït alguna vegada sap que sempre hi ha dubtes. De l'alemany cap a dalt, aleshores sí que no n'entenc res.
BR: -Fins ara O'Clock (1986) és l'única traducció que s'ha fet en anglès d'un llibre teu. Cosa que no deixa de ser sorprenent si es té en compte la gran quantitat de traduccions de la teva obra en altres llengües estrangeres. Com explicaries la manca de traduccions dels teus llibres a l'anglès?
QM: Suposo que no els deu interessar.
BR: Vas participar, com comentarista sociològic en el programa Persones Humanes de Mikimoto a TV3, una revista cultural molt popular d'un humor tendre i satíric. Personalment, què vas treure d'aquella experiència televisual?
QM: M'agrada la tele. Vaig passar un any fent aquell programa, un per setmana. El que en vaig treure? Potser entendre que escriure per televisió és una variant més de la literatura periodística, com la que es publica habitualment en premsa.
BR: Com duus a terme la investigació necessària per escriure un article periodístic?
QM: Investigació? Pensa que el tipus de columna que jo faig és més aviat un comentari personal, un punt de vista personal, no tant un reportatge d'investigació.
BR: La pel•lícula de El perquè de tot plegat es presentarà aviat a Buenos Aires, oi? És possible que també s'estreni aviat als Estats Units?
QM: Per altra banda s'han sentit rumors d'un projecte d'una pel•lícula basada en La magnitud de la tragèdia . Ens ho podries confirmar, això? (El perquè de tot plegat ).No ho sé. Ventura Pons és qui sap, exactament, com està tot això. Sé que la pel•lícula es va estrenar a Montreal. No sé si també es va passar al Canadà anglòfon o només al francòfon. (La magnitud de la tragèdia ). Existeix una pel•lícula, ja filmada, que du per títol "Primats". Està basada en La magnitud de la tragèdia però d'una manera tan, tan, llunyana, que no hi ha cap personatge ni cap situació del llibre, a la pel•lícula. Hi ha, només, l'assumpte de l'erecció. Hi ha un goril.la que, en un moment determinat, té una erecció, però no sé si permanent, ni sé què indueix aquesta erecció.
BR: Em vindria molt de gust si poguessis fer un comentari brevíssim (tant sols vint paraules) sobre l'actualitat política a Catalunya...
QM: No, pietat! Això sí que no...
BR: El català està condemnat a l'èxit (com a llengua genèrica al seu territori), a la llatinització o bé a l'oblit, al capdavall?
QM: El català està en ple procés d'irlandització o d'occitanització. Està en plena agonia. De vegades penso que els escriptors jiddisch, com Singer, devien sentir una cosa semblant a la que sento jo: que sota els meus peus els país desapareix.
Entrevista per Jim Blake, Maig 1997
© The Barcelona Review 1997
Imatge extreta de: http://www.escriptors.com
Recordeu que, normalment, quan construïm una frase hem de col·locar els elements en l’ordre següent:
Només heu de clicar damunt de la imatge per tal de veure-la més gran.
