PRESENTS D'AMOR

I

nit serena

a la vora del mar

sota la mirada de la llum

tremolen les onades

dins uns llavis humits

tu i jo

perduts entre carícies

que s’escapen

a la força del temps

i

besos recents pescats

que giravolten

en el centre dels pits

II

quan ja he tocat

el cel amb els dits,

l’únic desig que em queda ara

és

el d’agafar-lo.

MONTSERRAT ASSENS

Seré el vent sense camí,

seré el bosc nu, l’herba mesquina,

però tindré ta llum divina

tota dispersa al fons de mi.

MARIÀ MANENT

és per tu que em vesteix
la seda fosca
del desig i em dibuixe
amb vermell de lluna
roses de sang
als llavis

ANNA MONTERO

No sé si m’estimaves: t’estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.
T’estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.
Sí, t’estimava lentament i sorda.
Com s’aprenen les coses marcescibles.
Com s’aprén l’idioma de l’absència.


JOAN FUSTER

Secretament anaven a trobar-se

les mans, com si tingueren vida

per elles soles! Quin profund donar-se

del tot, per elles, amb anhel sense mida!

Com en un crit naixies, arbre insomne

-ja ple d’ocells, d’inextingible ardor,

creuat de nits, de flames, d’estrelles,

inconegut encara- de l’amor!

JOAN VINYOLI

No hi ha res: jo t’hauré amat carnal i eterna;

fugirà l’ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh amor, hauràs pogut saber-ne.

CARLES RIBA

I ara, escriu el teu poema...

(proposta del Seminari de Valencià de l'IES de Massamagrell, compartida per Vicent Ferrer)