JOAN FUSTER: L'ASSAGISTA

Avui hem estat parlant a classe sobre la importància de l'obra de Joan Fuster en el moment que escriu "Nosaltres els valencians", per tal de poder tindre elements per respondre la qüestió:

"15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època".

La vostra resposta "tipus" hauria de parlar de:
- La importància de Joan Fuster (des d'ara J.F.) com a assagista (quant a la quantitat i la qualitat dels seus escrits).
- La influència de Montaigne i d'altres assagistes francesos en l'obra de J.F.
- La preocupació de J.F. per estudiar aspectes fonamentals per als valencians (origen, història, llengua, cultura, reivindicació nacional...).
- La influència del seu llibre "Nosaltres els valencians" en la societat valenciana del moment i posterior.
- L'enfrontament dels sectors més reaccionaris i antidemocràtics de la societat valenciana i l'espanyola contra les idees de J.F.
- Alguns dels premis que va rebre pel seu treball.

CORRECCIÓ PARCIAL DE L'ACTIVITAT 12 DE LA PÀGINA 67

Hui hem parlat d'algunes qüestions relatives a les PAU que apareixen, justament, en aquesta activitat de reflexió sobre un text de Jesús Tuson. Considere que cal fer-ne una reflexió més raonada:

En llegir-lo, veiem que l'àmbit d'ús que li escau és el literari i l'acadèmic. Fixeu-vos que no només parla d'un fet propi del la comunicació (l'ús de les emoticones) sinó que també té una construcció d'estil ben literària i, des del meu punt de vist, molt amena. Quant a la tipologia textual, diríem que és un text literari expositivo-argumentatiu. Es tracta, quant al gènere, d'un assaig divulgatiu (fixeu-vos que no resulta gens difícil de comprendre).
Com a la majoria dels assajos, la seua finalitat és la de convèncer mitjançant una sèrie d'arguments.
Recordeu el que hem explicat a classe sobre els diferents usos que fa l'autor del signe gràfic de les cometes.
La localització temporal o variació diacrònica seria la d'un text actual, cosa que veiem per l'ús de paraules com ara "xat", "missatge", "via electrònica", "emoticona"... Quant a la localització espacial o variació diatòpica, hem d'aplicar-hi el que hem aprés de dialectologia: podem veure que s'hi usa català oriental (hi apareix el possessiu "seva"; el present de subjuntiu en -i "entris", "intenti"; l'imperfet de subjuntiu en "s", "hagués"). També hi ha lèxic propi del català oriental central com ara "nois i noies", "vermella", "sortir". La varietat social o diastràtica reflecteix la varietat culta de la llengua amb vocabulari propi de la lingüística com ara "escriptura", "parla", "converses", "interlocutors", "grafies"....
Pel que fa al registre, diríem que és estàndard, propi d'un àmbit d'ús formal, amb tema especialitzat, canal escrit i formalitat mitjana, amb una finalitat divulgativa.
També se'ns demana que analitzem la implicatura de l'enunciació "Pobre remei, les emoticones han vingut a estalviar-nos-en problemes". Vejam: en aquesta enunciació veiem clarament que s'infringeix la màxima de qualitat perquè, si les emoticones són un remei que es qualifica de "pobre", no podran estalviar de cap manera els problemes de l'escrit i poder equiparar-lo a l'oral. Potser és que hi ha una voluntat manifesta de contradicció o mentida voluntària que ens faria entrar en el terreny de la ironia.
Quant a la informació implícita que aporten les pressuposicions g) i h), podem comprovar que ens menen directament al tema: les grafies són fredes i les emoticones no en solucionen la fredor, mentre que la parla és rica; però l'opinió contrària només poden tindre-la aquells pensaments tradicionals.

Imatge extreta de: http://tecnosimple.com

GUIA D'ESTUDI DEL TEMA 2

Ací teniu els continguts que heu d'estudiar i que corresponen al tema 2. Com sempre, en cas de qualsevol dubte, m'ho podeu preguntar a classe, al blog o al correu electrònic.

GUIA D'ESTUDI DEL TEMA 2

Pàgina 36: La coherència textual. A. El tema, els subtemes i el títol. Activitats 1, 2 i 3.

Pàgina 37: B. La selecció de la informació i les regles de coherència. Activitat 8.
Pàgina 38: C. L'estructura textual. Activitat 9.
Pàgina 39: NO.
Pàgina 40: E. La isotopia. Activitat 12. Activitat 14,
Pàgina 41: Activitat 16. Apartats: a, c, f, g, i.
Pàgina 42: El text argumentatiu: convéncer amb paraules. A. L'argumentació. Activitat 1.
Pàgina 43: B. Elements d'una argumentació. Activitats 2 i 4.
Pàgina 44: C. L'estructura i les estratègies argumentatives.
Pàgina 45: D. Tipus d'arguments i altres recursos de l'argumentació. Tipus d'argumentacions. Recursos retòrics. Activitat 10.
Pàgina 46: Les fal·làcies. El joc de tipologies discursives en els textos argumentatius. Activitat 11.
Pàgina 47: Consells per al comentari d'un text argumentatiu. Activitat 13 (voluntària!).
Pàgina 48: Els dialectes geogràfics. A. La llengua i els blocs dialectals.
Fotocòpia del mapa dels dialectes de la llengua catalana.
Fotocòpia de les varietats lingüístiques de la llengua catalana.
Pàgina 49: B. El bloc dialectal oriental.
Pàgina 50: C. El bloc dialectal occidental.
Pàgina 51: Els subdialectes valencians.
Pàgina 52: La represa de la novel·la valenciana. A. La narrativa valenciana de postguerra. Text 1.
Pàgina 53: NO.
Pàgina 54: C. Enric Valor, enamorat de les paraules de la terra. Una vida convulsa fins a la maduresa literària.
Pàgina 55: De l'Ambició d'Aleix al Cicle de Cassana. L'estil. Activitat 10.
Pàgina 56: NO.
Pàgina 57: NO.
Pàgina 58: Una norma per a tots. A. Ortografia i ortofonia. B. Gramàtica de l’oració. C. Gramàtica del verb. Activitats 1 i 2.
Pàgina 59: D. Nexes. E. Lèxic. Activitats 3, 4, 5, 6 i 7. Pàgina 60: Activitats 6 i 7.

DOSSIER DE LITERATURA
Pàgina 8: Enric Valor.
Pàgina 17: Mercè Rodoreda: darrere del mirall.
Pàgina 18: A. Una vida de novel·la.
Pàgina 19: B. Visió general de l'obra. Les protagonistes i l'autora.
Pàgina 20: L'obra. Activitat 6.
Pàgina 21: C. Dues novel·les imprescindibles. La plaça del Diamant o la pèrdua de la joventut.
Pàgina22: Un tast de Mirall trencat.
Activitat 13.

BLOG
EL TEXT ARGUMENTATIU
ELS DIALECTES DEL CATALÀ: EN VÍDEO!!!
ALGUNS TRUCS PER A CARACTERITZAR UN TEXT COM A PERTANYENT A UN DIALECTE O A UN ALTRE
EL DOMINI LINGÜÍSTIC CATALÀ
ELS DIALECTES CATALANS EN CANÇONS
CARACTERÍSTIQUES DEL VALENCIÀ
ENRIC VALOR
LA CENSURA FRANQUISTA I MERCÈ RODOREDA
MERCÈ RODOREDA: L'ESCRIPTORA
ELS PERSONATGES DE MERCÈ RODOREDA
Les solucions a les activitats proposades

Imatge extreta de: http://blogeducativo.files.wordpress.com/

ELS PERSONATGES DE MERCÈ RODOREDA

Ja sabeu que dissabte que ve s'acaba el termini per enviar-me les vostres propostes de resposta a la pregunta:

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Per tal que pugueu fer-ho amb més dades, ací us deixe uns fragments del pròleg que la mateixa autora va fer a la seua novel·la "Mirall trencat". Recordeu que vam quedar que la resposta havia de ser afirmativa i, llavors, justificar-la.

Mercè Rodoreda, “Pròleg” a Mirall trencat (fragments)

"Una novel·la es fa amb una gran quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables, amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions, amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària... tota una alquímia. Si jo no he sentit mai cap emoció davant d’una posta de sol, ¿com puc descriure, o, millor dit, suggerir la màgia d’una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona pel·lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una creues, que t’atreuen i que no veuràs mai més. Per això et deixen una recança difícil d’explicar amb paraules. Una mà, en una pintura, et pot donar tot un personatge. Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d’uns ulls. Un somriure enigmàtic que de vegades pot ser només la contracció d’uns determinats nervis facials, et roba el cor i necessites fer-lo perdurar. Penses: si pogués descriure aquesta mica de moviment gairebé imperceptible que canvia tota una expressió... Stendhal deia: els detalls és el que hi ha de més important en una novel·la. I Txèkhov: s’ha d’intentar l’impossible per dir les coses com no les ha dites mai ningú. Fer una novel·la és difícil. L’estructura, els personatges, l’escenari... aquest treball de tria és exaltant perquè t’obliga a vèncer dificultats. Hi ha novel·les que se t’imposen. D’altres les has d’anar traient d’un pou sense fons. Una novel·la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d’un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l’extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d’una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d’estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s’aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col·loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia de l’escriure radica a encertar el mitjà d’expressió, l’estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d’altres triguen molt, d’altres no el troben mai [...]."

"Un autor no és Déu. No pot saber què passa per dintre de les seves criatures [...]. És a dir, el personatge d’una novel·la pot saber què veu i què li passa, l’autor no. D’aquesta manera el lector sent una veritat o, si es vol, més veritat. Tota novel·la és convencional. La gràcia consisteix a fer que no ho sembli. No he escrit mai res de tan alambinat com La plaça del Diamant. Res de menys real, de més rebuscat. La sensació de cosa viva la dóna la naturalitat, la claredat d’estil. Una novel·la són paraules [...]."

"Tota aquesta teranyina [de personatges a Mirall trencat] que se m’anava filant m’empresonava. Fatigada, vaig perdre tota mena de comunicació amb les meves criatures. Em fugien dels dits. Em calgué oblidar-los per tornar-los a trobar. Tenia gairebé enllestida la primera part, algun capítol de la segona i l’últim, quan l’Armanda surt al parc a buscar esqueixos de roser. Però tot estava poc treballat, mig aguantat enlaire. La novel·la, per altra banda, se m’anava poblant de gent. M’hi perdia. Em vaig veure obligada a fer-me un fitxer, cosa que em va contrariar perquè pensava que em robaria espontaneïtat. No podia reprendre el treball. Em repel·lia. Mirall Trencat se’m convertia en una muntanya inaccessible. No l’acabaria mai. Havia perdut interès."

"Els títols que m’havia proposat mancaven de relleu. Una novel·la és un mirall. ¿Què és un mirall? L’aigua és un mirall. Narcís ho sabia. Ho sap la lluna i ho sap el salze. Tot el mar és un mirall. Ho sap el cel. Els ulls són el mirall de l’ànima. I del món. Hi ha el mirall de la veritat dels egipcis que reflectia totes les passions; tant les altes com les baixes. Hi ha miralls màgics. Miralls diabòlics. Miralls que deformen. Hi ha mirallets per caçar aloses. Hi ha el mirall de cada dia que ens fa estrangers a nosaltres mateixos. Darrera del mirall hi ha el somni; tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat, sense trencar el mirall. Sense somnis ens agermanem a l’Étranger de Camus: “Lever, tramway, quatre heures de bureau ou d’usine, repos, sommeil et lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, samedi sur le mème rythme...”. Però si la novel·la, creguem el que s’ha dit i repetit fins a la sacietat, és un mirall que l’autor passeja al llarg d’un camí, aquest mirall reflecteix la vida. Jo, en tot el que tenia escrit de la novel·la d’una família, només en reflectia trossos. El meu mirall al llarg del camí era, doncs, un Mirall trencat. En trobar el títol vaig poder reprendre la novel·la. Havia passat molt de temps [...]."

"Abans d’acabar voldria dir alguna cosa sobre la innocència dels meus personatges. Si jo hagués de produir-me com a corifeu en una imaginària tragèdia antiga, m’acostaria al públic i començaria el meu recitatiu així: “Davant del sol, dels núvols i de les esteles –com anomena Bernat Metge les estrelles (‘quantes esteles ha en lo cel’)– puc assegurar que els meus pares em van fer innocent”. Però sóc una persona com les altres, carregada de personalitats i potser la més marcada de les meves múltiples personalitats és una mena d’innocència que em fa sentir bé en el món on m’ha tocat de viure. Per desig d’escriure amb una certa idiosincràsia, he cultivat, des de fa molts anys –i això és innocència–, una mena de puresa –que en el fons deu voler dir ser un mateix– amb el mínim d’adulteracions possible. He cultivat l’oblit de tot el que m’ha semblat nociu per a la meva ànima i he cultivat l’admiració per les coses que em fan un bé: pel quiet poder de les flors que em procuren moments inefables, per la lenta paciència de les pedres precioses, màxima puresa de la terra, pels grans abismes d’aquest cel tan proper i tan llunyà alhora, on brillen i tremolen totes les constel·lacions. Això fa que hagi passat temps rudes i rudeses de tota mena sense que tot plegat m’hagi marcat profundament. No vull dir que la maldat i la perversitat m’acorin; subscric la frase cèlebre: “Res del que és humà no m’és estrany”. Però la innocència, perquè s’adiu amb una part important del meu temperament, em desarma i m’enamora. Els personatges literaris innocents desvetllen tota la meva tendresa, em fan sentir bé al seu costat, són els meus grans amics. Els herois d’alguns contes de Hemingway, els servents negres de les novel·les de Faulkner, la noia de Light in August que travessa mig Nord-amèrica a peu o a dalt de camions en busca de l’obrer agrícola que va embarassar-la, que estima i que no sap on para."

Imatge extreta de: http://www.amartorell.com

MERCÈ RODOREDA: L'ESCRIPTORA

Ací teniu uns vídeos sobre Mercè Rodoreda que, potser, us aclariran algunes coses.

Una biografia succinta:

Perquè escriu:



La mort de la seua parella, Armand Obiols.

LA CENSURA FRANQUISTA I MERCÈ RODOREDA

Que la censura franquista era molt mediocre era cosa sabuda de feia anys; sobretot pels qui la patiren. Hi, però, un llibre fantàstic que explica molt bé com funcionava l'aparell repressor del règim dictatorial:

LES MILLORS OBRES DE LA LITERATURA CATALANA (COMENTADES PEL CENSOR). Jaume Clos i Quim Torra. Editorial A Contravent. Barcelona.

Mercè Rodoreda també va ser una de les escriptores catalanes que va haver de patir la censura d'aquells anys. Fixeu-vos què diuen els censors de dues de les seues obres més conegudes:

LA PLAÇA DEL DIAMANT
Data de presentació: 3 d'agost de 1961
Expedient: 4.560-61
Editorial: Club Editor

La viuda de un miliciano muerto en el frente de Cataluña, es requerida por el dueño de una tienda de su barrio para casarse con él, no sin antes advertirla que, debido a unas heridas que sufrió en la guerra, no podrá tener hijos, pero que desea formar una familia con ella y con sus dos hijos, a los que prohijará y atenderá en todo. Ella acepta porque ve en ello la salvación de sus hijos. Son felices todos, pero ella vivía con la preocupación de que pudiera repetirse el caso de otros milicianos a los que se había dado por muertos en la guerra y que habían vuelto a sus casas hallando casadas a sus mujeres con otro hombre.
Proponemos su publicación.
26 de septiembre de 1961.

MIRALL TRENCAT
Data de presentació: 20 d'octubre de 1974
Expedient: 12.540-74
Editorial: Club Editor.
Tirada: 500

Valldaura, agregado de embajada, se casa con Teresa, viuda, joven y rica quien tuvo un hijo siendo soltera. Como a ella no le gusta París se trasladan a Barcelona. Tienen una hija, Sofía. A los dos años de morir Valldaura, se casa Sofía con Eladio, joven apuesto y rico, quien le confiesa tener una hija natural, a la que recogen. Tienen tres hijos. Eladio se entiende con todas las criadas. María y Ramón (el hijo mayor) sienten una atracción extraña, y el padre expulsa de casa a Ramón mientras María cae del tejado y muere. Muere Eladio y poco después Teresa. Al estallar la guerra, Sofía se va a París. El hijo natural de Teresa y unos milicianos se incauta de la casa. Sofía se casa con un industrial francés, vuelve a Barcelona y vende todos sus bienes.

Novela un tanto confusa y de escaso interés. Aunque hay muchos adulterios y un conato de semi incesto, no contiene descripciones inmorales, salvo la señalada en la p. 144-145.
30 de diciembre de 1974

Fixeu-vos en alguns detalls: a la primera de les crítiques s'obvia tots els esdeveniments de la Guerra d'Espanya. Tot l'ambient de repressió i misèria subsegüent només s'hi esmenta de passada. A la segona, parla d'una novel·la "confusa" i "d'interès escàs", quan es tracta, potser, de la millor de les novel·les de l'autora. Tot i que "La plaça del Diamant" és la més coneguda.

Imatges trobades a:
http://4.bp.blogspot.com/
http://www.iesvirtual.cat/
http://www.acontravent.cat/

RESPOSTA A LES ACTIVITATS 4 i 6, DE LA PÀGINA 20 DEL DOSSIER DE LITERATURA

ACTIVITAT 4:

Si llegiu el que diu al paràgraf quart de "A. Una vida de novel·la", us adonareu que hi parla, justament, de totes les penalitats que va haver de passar com a conseqüència del seu exili exterior: a França (on es trobarà amb els fets de la IIa Guerra Mundial i la invasió nazi d'Europa i les seues malalties diverses) i, finalment, a Suïssa. Ací és on ella trobarà, després de molts anys, la tranquil·litat necessària per poder fer el que més li agrada: escriure.
Quant al segon paràgraf del text 4, fixeu-vos que hi diu quelcom bastant recurrent en molts escriptors i escriptores: han usat, de vegades, diversos aspectes de la seua vida privada, dels seus esdeveniments personals, per tal de construir els seus personatges. El que passa és que un escriptor sempre tendeix a "viure més vides", a "crear-ne" a través de les vivències i històries dels seus personatges.

ACTIVITAT 5:



"La plaça del Diamant", amb Sílvia munt.


ACTIVITAT 6:
"Ser de suro" vol dir, més o menys, fer-se insensible a tot. No mostrar ni deixar-se influir per cap circumstància adversa o positiva. En aquest cas, fa referència a la necessitat que té Natàlia-Colometa de "ser de suro" per tal de poder enfrontar-se amb un dia a dia molt difícil i destructiu.

Imatges extretes de:
http://www.llibrevell.cat/
http://www.gavarres.cat/