Avui se celebra la diada contra l'anomenada "Violència de gènere", justament, al llibre, tenim un text de Toni Mestre que es diu "Jo soc meu, tu ets teua" que parla d'això. No podem restar impassibles quan aquesta violència assassina tantes persones a cada any. Moltes dones són assassinades per les seues parelles o exparelles. Què pot conduir a una persona a matar-ne una altra, precisament, la seua parella? El text de Toni Mestre en dóna algunes claus.Com que aneu molt i molt enfeinats, he pensat que us convindria tenir una correcció més raonada de l'activitat 10 de la pàgina 91. De tota manera, en parlarem a classe.
a) Digues a quin àmbit d'ús i a quina tipologia textual i a quin gènere discursiu pertany.
L'àmbit d'ús és periodístic, la tipologia és expositivo argumentativa i el gènere és la columna.
b) Analitza el canal del text.
Es tracta del canal escrit que exigeix l'elaboració del missatge, la qual cosa és palesa, per exemple, en les citacions aportades i en l'organització clarament preparada, no espontània, del discurs. Hi podem trobar les característiques previsibles del canal escrit: espai i temps de l'enunciació no compartits entre l'emissor i el receptor i unidireccionalitat.
c) Indica la finalitat del text i relaciona-la amb la funció del llenguatge que hi predomina i amb les modalitats oracionals més utilitzades.
La finalitat és convéncer el lector mitjançant arguments que cal eradicar el masclisme. Les funcions lingüístiques predominants són la referencial, associada a les oracions enunciatives i a les parts més explicatives ; i la funció expressiva, associada a la modalització i a les oracions exclamatives en aquelles parts del text més argumentatives.
d) Analitza les característiques que presenta el text pel que fa a la variació lingüística.
El valencià, varietat occidental de la llengua catalana, és el codi emprat per l'autor. Es nota en els possessius: "seues", "teua", "meua"; les formes del subjuntiu: "explique", "vulgues", "digueren"; l'adverbi "ací" i el lèxic específic, com "eixir" i la veu popular representada pel "refrany valencià" que apareix al text. S'hi constata l'ús de l'estàndard, propi dels escrits periodístics; si bé termes com "recialles", "seqüeles", "coneixença", "manca" i "benèfic" deixen entreveure una voluntat de nivell lingüístic alt, que revela un gran coneixement del codi per part de l'autor. A més, hi podem trobar alguna expressió col·loquial d'acostament al lector: "amb pels i senyals", "eixir per al culata".
e) Indica quins són els participants de la comunicació.
L'autor real és Toni Mestre, periodista i escriptor. Podeu trobar més informació sobre ell en aquest enllaç. A través del text ens podem fer la idea (autor model) que és un home preocupat pels temes socials del seu temps i, en aquest cas, per la relació desigualitària entre homes i dones i la violència de gènere. A més, és un periodista crític amb certs sectors de la societat: els homes masclistes, el catolicisme, els mitjans de comunicació, les cançons en general... i posseeix una gran cultura general (coneix el codi d'Hammurabi i les diverses teories cristianes). Pel que fa al lector real, a banda de nosaltres, no serà un altre que el lector de la premsa diària, que no necessita grans coneixements enciclopèdics per a entendre el text. De fet, tot i que no explica què és el codi d'Hammurabi o quins són els avanços que s'han produït pel que fa a les llibertats, aquests no són necessaris per a interpretar la tesi que ens vol fer arribar l'autor. El lector model coincideix bastant amb el lector real i, a més, hauria de compartir la seua preocupació.
En el nivell intratextual, les veus del discurs són el locutor i l'al·locutari. . També hi ha enunciadors (altres veus) que hi apareixen mitjançant la intertextualitat: la veu del poble i de la tradició ("Mare, què és casar? Filla, parir i plorar"), la veu del cantant i d ela cançó ("Eres mía y siempre seràs mía". La maté porque era mía) i la veu del catolicisme ("la força del sagrament"); i mitjançant el discurs reportat: la veu de l'home del cotxe en estil directe ("Tijeritas") i, d'una manera implícita, inserit en el discurs de l'autor (Tijeritas), així com la veu dels homes masclistes (Les dones són nostres, dels homes, i ho seran sempre, mentre nosaltres no decidim el contrari) i la veu desitjada per l'autor, la que li agradaria sentir, amb la qual sí que manifesta empatia (el títol "jo sóc meu, tu ets teua" i el final "Tu ets teua (o teu) i sempre seràs teua (o teu) i només seràs meua (o meu) quan i mentre tu ho vulgues lliurement").
f) La subjectivitat del text és evident. Demostra-la. Indica també com l'emissor implica el receptor en el seu discurs.
El locutor es fa present a través dels díctics personals: les desinències verbals de 1a persona del singular i els pronoms personals i possessius (passejava, vaig sentir, no vaig poder-me estar, la meua lamentable ignorància...). Les marques de modalització ens anuncien la seua posició respecte del tema: es mostra contrari a les conductes possessives masculines amb elements lèxics valoratius (terrorífica, mentalitat injusta, antiga i masclista; al límit de l'horror; milers i milers; tan brutal; encara avui; I tan fàcil!; sempre; sovint: li plaïa; greus seqüeles; sobreviuen; dones decebudes i homes desorientats; tan pobra; tanta manca de refinament; entrebancs tan greus; necessita; malament; estafats; bonic i benèfic: lliurement...); modalitats oracionals no assertives (quin espant!, encara avui!, I tan fàcil!); frases fetes (que sempre ha eixit per la culata, ix ara sovint pel canó); ironia (la meua lamentable ignorància; les dones són nostres, dels homes, i ho seran sempre, mentre nosaltres no decidim el contrari); metonímia (la força del sagrament ix ara sovint pel canó). L'autor implica el receptor, l'al·locutari, en el seu discurs mitjançant les desinències, els pronoms personals de 1a persona del plural. En el segon paràgraf, es tracta d'un plural exclusiu que exclou les dones, ja que es refereix a ell mateix com a home i a la resta d'homes (nostres, dels homes; nosaltres; decidim) mentre que en el quart paràgraf, es tracta d'un plural global (vivim).
g) Extrau els recursos d'impersonalització que hi trobes i fixa't en quin paràgraf es concentren. Explica per què.
Els recursos d'impersonalització es concentren en el tercer paràgraf, que és el més expositiu i on l'autor explica les causes de la mentalitat masclista. Trobem una construcció impersonal reflexa ("ja es contemplava al codi d'Hammurabi"), i construccions esdevenimentals (El progrés en la llibertat i en la igualtat entre els sexes és evident en tots els camps, hi ha moltes recialles, ha generat en la nostra societat masculina greus seqüeles).
ACÍ teniu el vídeo de la cantant "Bebe" que aporta una miqueta d'esperança
Imatge extreta de: http://www.acicastello.org/mostrar.php?id=878
a) Digues a quin àmbit d'ús i a quina tipologia textual i a quin gènere discursiu pertany.
L'àmbit d'ús és periodístic, la tipologia és expositivo argumentativa i el gènere és la columna.
b) Analitza el canal del text.
Es tracta del canal escrit que exigeix l'elaboració del missatge, la qual cosa és palesa, per exemple, en les citacions aportades i en l'organització clarament preparada, no espontània, del discurs. Hi podem trobar les característiques previsibles del canal escrit: espai i temps de l'enunciació no compartits entre l'emissor i el receptor i unidireccionalitat.
c) Indica la finalitat del text i relaciona-la amb la funció del llenguatge que hi predomina i amb les modalitats oracionals més utilitzades.
La finalitat és convéncer el lector mitjançant arguments que cal eradicar el masclisme. Les funcions lingüístiques predominants són la referencial, associada a les oracions enunciatives i a les parts més explicatives ; i la funció expressiva, associada a la modalització i a les oracions exclamatives en aquelles parts del text més argumentatives.
d) Analitza les característiques que presenta el text pel que fa a la variació lingüística.
El valencià, varietat occidental de la llengua catalana, és el codi emprat per l'autor. Es nota en els possessius: "seues", "teua", "meua"; les formes del subjuntiu: "explique", "vulgues", "digueren"; l'adverbi "ací" i el lèxic específic, com "eixir" i la veu popular representada pel "refrany valencià" que apareix al text. S'hi constata l'ús de l'estàndard, propi dels escrits periodístics; si bé termes com "recialles", "seqüeles", "coneixença", "manca" i "benèfic" deixen entreveure una voluntat de nivell lingüístic alt, que revela un gran coneixement del codi per part de l'autor. A més, hi podem trobar alguna expressió col·loquial d'acostament al lector: "amb pels i senyals", "eixir per al culata".
e) Indica quins són els participants de la comunicació.
L'autor real és Toni Mestre, periodista i escriptor. Podeu trobar més informació sobre ell en aquest enllaç. A través del text ens podem fer la idea (autor model) que és un home preocupat pels temes socials del seu temps i, en aquest cas, per la relació desigualitària entre homes i dones i la violència de gènere. A més, és un periodista crític amb certs sectors de la societat: els homes masclistes, el catolicisme, els mitjans de comunicació, les cançons en general... i posseeix una gran cultura general (coneix el codi d'Hammurabi i les diverses teories cristianes). Pel que fa al lector real, a banda de nosaltres, no serà un altre que el lector de la premsa diària, que no necessita grans coneixements enciclopèdics per a entendre el text. De fet, tot i que no explica què és el codi d'Hammurabi o quins són els avanços que s'han produït pel que fa a les llibertats, aquests no són necessaris per a interpretar la tesi que ens vol fer arribar l'autor. El lector model coincideix bastant amb el lector real i, a més, hauria de compartir la seua preocupació.
En el nivell intratextual, les veus del discurs són el locutor i l'al·locutari. . També hi ha enunciadors (altres veus) que hi apareixen mitjançant la intertextualitat: la veu del poble i de la tradició ("Mare, què és casar? Filla, parir i plorar"), la veu del cantant i d ela cançó ("Eres mía y siempre seràs mía". La maté porque era mía) i la veu del catolicisme ("la força del sagrament"); i mitjançant el discurs reportat: la veu de l'home del cotxe en estil directe ("Tijeritas") i, d'una manera implícita, inserit en el discurs de l'autor (Tijeritas), així com la veu dels homes masclistes (Les dones són nostres, dels homes, i ho seran sempre, mentre nosaltres no decidim el contrari) i la veu desitjada per l'autor, la que li agradaria sentir, amb la qual sí que manifesta empatia (el títol "jo sóc meu, tu ets teua" i el final "Tu ets teua (o teu) i sempre seràs teua (o teu) i només seràs meua (o meu) quan i mentre tu ho vulgues lliurement").
f) La subjectivitat del text és evident. Demostra-la. Indica també com l'emissor implica el receptor en el seu discurs.
El locutor es fa present a través dels díctics personals: les desinències verbals de 1a persona del singular i els pronoms personals i possessius (passejava, vaig sentir, no vaig poder-me estar, la meua lamentable ignorància...). Les marques de modalització ens anuncien la seua posició respecte del tema: es mostra contrari a les conductes possessives masculines amb elements lèxics valoratius (terrorífica, mentalitat injusta, antiga i masclista; al límit de l'horror; milers i milers; tan brutal; encara avui; I tan fàcil!; sempre; sovint: li plaïa; greus seqüeles; sobreviuen; dones decebudes i homes desorientats; tan pobra; tanta manca de refinament; entrebancs tan greus; necessita; malament; estafats; bonic i benèfic: lliurement...); modalitats oracionals no assertives (quin espant!, encara avui!, I tan fàcil!); frases fetes (que sempre ha eixit per la culata, ix ara sovint pel canó); ironia (la meua lamentable ignorància; les dones són nostres, dels homes, i ho seran sempre, mentre nosaltres no decidim el contrari); metonímia (la força del sagrament ix ara sovint pel canó). L'autor implica el receptor, l'al·locutari, en el seu discurs mitjançant les desinències, els pronoms personals de 1a persona del plural. En el segon paràgraf, es tracta d'un plural exclusiu que exclou les dones, ja que es refereix a ell mateix com a home i a la resta d'homes (nostres, dels homes; nosaltres; decidim) mentre que en el quart paràgraf, es tracta d'un plural global (vivim).
g) Extrau els recursos d'impersonalització que hi trobes i fixa't en quin paràgraf es concentren. Explica per què.
Els recursos d'impersonalització es concentren en el tercer paràgraf, que és el més expositiu i on l'autor explica les causes de la mentalitat masclista. Trobem una construcció impersonal reflexa ("ja es contemplava al codi d'Hammurabi"), i construccions esdevenimentals (El progrés en la llibertat i en la igualtat entre els sexes és evident en tots els camps, hi ha moltes recialles, ha generat en la nostra societat masculina greus seqüeles).
ACÍ teniu el vídeo de la cantant "Bebe" que aporta una miqueta d'esperança
Imatge extreta de: http://www.acicastello.org/mostrar.php?id=878
Bona nit! Disculpeu les molesties. Em podría facilitar el text de Toni Mestre? . Moltes gràcies !
ResponEliminaHola! Ho sent moltíssim, no tinc ja el text. Estava al llibre anterior de 2n de Batx i ara ja fa quatre anys que en tenim un de nou. No el tinc ja, aquest llibre. M’hauria agradat haver pogut ser-li útil
ResponEliminaHola! Moltíssimes gràcies igualment :) Crec que un amic meu sí que ho té.
ResponEliminaRep una salutació cordial!