DECÀLEG DE L'ESCRIPTOR

Decàleg de l'escriptor

Augusto Monterroso

Primer.
Quan tingues alguna cosa a dir, digues-la, quan no, també. Escriu sempre.

Segon.
No escrigues mai per als teus contemporanis, ni molt menys, com fan tants, per als teus avantpassats. Fes-ho per a la posteritat, en la qual sens dubte seràs famós, puix és ben sabut que la posteritat sempre fa justícia.

Tercer.
En cap circumstància no oblides la cèlebre sentència: "En literatura no hi ha res escrit".

Quart.
El que pugues dir amb cent paraules digues-ho amb cent paraules, el que amb una, amb una. No faces servir mai el terme mig, així doncs, mai escrigues res amb cinquanta paraules.

Cinquè.
Encara que no ho semble, escriure és un art; ser escriptor és ser un artista, com l'artista del trapezi, o el lluitador per antonomàsia, que és el que lluita amb el llenguatge; per a aquesta lluita exercita't de dia i de nit.

Sisè.
Aprofita tots els desavantatges, com l'insomni, la presó, o la pobresa, el primer va fer a Baudelaire, el segon, a Pellico i el tercer a tots els teus amics escriptors; evita doncs, dormir com Homer, la vida tranquil·la d'un Byron, o guanyar tant com Bloy.

Setè.
No perseguisques l'èxit. L'èxit va acabar amb Cervantes, tan bon novel·lista fins al Quixot. Encara que l'èxit és sempre inevitable, procura't un bon fracàs de tant en tant perquè els teus amics s'entristesquen.

Vuitè.
Forma't un públic intel·ligent, cosa que s'aconsegueix més entre els rics i els poderosos. D'aquesta manera no et faltaran ni la comprensió ni l'estímul, que emana d'aquestes dues úniques fonts.

Novè.
Creu en tu, però no tant; dubta de tu, però no tant. Quan dubtes, creu, quan cregues, dubta. En això rau l'única vertadera saviesa que pot acompanyar un escriptor.

Desè.
Tracta de dir les coses de manera que el lector senta sempre que en el fons és tant o més intel·ligent que tu. De tant en tant procura que efectivament ho siga, però per aconseguir això hauràs de ser més intel·ligent que no ell.

Onzè.
No oblides els sentiments dels lectors. En general és el millor que tenen, no com tu, que no en tens, ja que d'altra manera no intentaries posar-te en aquest ofici.

Dotzè.
Una altra vegada el lector. Com millor escrigues més lectors tindràs; mentre els dones obres cada vegada més refinades, un nombre cada vegada major vindrà de gust a les teues creacions, si escrius coses per a la majoria mai seràs popular i ningú provarà de tocar-te el sac al carrer, ni t’assenyalarà amb el dit al supermercat.

*L'autor dóna l'opció a l'escriptor de descartar dos d'aquests enunciats, i quedar-se amb els altres deu.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar "La paraula vola".

Imatge extreta de: http://www.naciodigital.cat/