VOCABULARI DE SOCIOLINGÜÍSTICA 1: A - D

El present vocabulari de sociolingüística que anirà apareixent en diversos lliuraments no és obra meua. El vaig trobar ara fa un temps a Internet i no en tinc, malauradament, l'adreça original. Si algú, en llegir els termes, la troba, la inclouré en l'entrada.

Amb aquests conceptes podreu entendre millor allò que s'explica i es veu al vídeo que estem veient aquests dies a l'aula.

Actitud lingüística
Predisposició a valorar favorablement o desfavorablement un idioma o varietat lingüística i actuar en conseqüència. Les actituds lingüístiques són d’índole psicològica i/o ideològica i es refereixen als subjectius (prejudicis, concepcions...) que se li suposen a una llengua i que en determinen l’ús i el prestigi.

Àmbit d’ús
L’àmbit d’ús d’una forma o varietat lingüística és el conjunt d’ocasions o situacions en què és usada. Podem diferenciar entre els àmbits d'ús formals o públics (llenguatge més elaborat, més formal) i els àmbits d'ús informals o privats (llenguatge menys elaborat, col•loquial, més informal). Els àmbits els podem delimitar en funció de certes coordenades socioculturals: Categoria dels individus parlants, territori on es parla, tema del qual es parla, la situació formal o informal, la intencionalitat...

Argot
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic. Caldria afegir que l’argot té una funció determinant, fer-se incomprensible per als parlants de fora del grup. En un tercer sentit,
és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes.

Assimilació lingüística
Procés històric de desintegració d'una comunitat lingüística, mitjançant la desvertebració interna i l'absorció o integració en una altra comunitat lingüística diferent.

Autoodi
Rebuig de la pròpia identitat col•lectiva. També és anomenat “deslleialtat lingüística”. És la identificació ideològica per part dels qui abandonen la llengua dominada, amb el grup dominant i el consegüent menyspreu pel grup lingüístic regressiu del qual es pretenen distanciar i al qual pertanyien. És el sentiment negatiu envers la llengua pròpia i que facilita el seu abandó progressiu i el canvi lingüístic.

Bilingüisme
Ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social. Altra definició podria ser: la coexistència de dos o més idiomes vius en una comunitat. Alguns prefereixen el terme de multilingüisme, que abraçaria un nombre indeterminat de llengües en contacte.
El bilingüisme no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús; la lingüística, doncs, s’hi interessa pràcticament en funció dels fenòmens d’interferència. Modernament la sociologia se n’ha ocupat també com a element del conflicte entre cultures diverses, i això ha contribuït a la naixença de la sociolingüística.

Bilingüisme territorial
Un territori bilingüe és un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'usa una llengua i en l'altra se n'usa una altra.

Bilingüisme unilateral
També conegut con unidireccional. És aquell que va en una sola direcció, és a dir, els parlants de la llengua dominada han après i usen també la llengua dominant, mentre que els parlants de la llengua dominant poden usar, sense problemes la seua llengua exclusivament, la que gaudeix de privilegis, l’única que és considerada realment necessària i imprescindible.

Codificació
Fixació, feta per tècnics, d’una normativa ortogràfica, gramatical i lèxica -d’un codi- d’una llengua.

Comunitat lingüística
Grup els membres del qual tenen en comú una llengua, o almenys una varietat lingüística, i que comparteixen consensos, regles, normes i actituds per a l’ús correcte i normal de la llengua comuna.

Conflicte lingüístic
Situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d’una d’elles dels àmbits d’ús de l’altra. Apareixerà quan una llengua forana (dominant expansiva) comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que li correspondrien ocupar a la llengua pròpia d’una comunitat (dominada minoritzada). La noció de conflicte lingüístic està
absolutament lligada a la de substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge.

Cultura satèl·lit
És aquella que conserva la seua llengua però que està, tanmateix, associada a una altra cultura de la qual depèn fins al punt que, no solament determinades classes, sinó tota la població es veu obligada a ser bilingüe.

Dialectalització
Procés de substitució d’una llengua que es produeix quan una llengua dominada és progressivament acostada (introducció de lèxic, formes morfològiques...) a una altra llengua dominant, de manera que, sense desplaçament geogràfic els parlants de la llengua dominada perden consciència de la seua identitat lingüística, passant a ser parlants d’una modalitat nova de la llengua dominant.

Dialecte
Cadascuna de les modalitats que presenta una llengua, i sobretot les que presenta en les diverses regions del seu domini. Aquestes són delimitades per diverses isoglosses. Sovint un dels dialectes d’un domini adquireix, per factors polítics, culturals i econòmics, un predomini sobre els altres i es converteix en llengua comuna o estàndard.

Dialecte consecutiu
Aquell que se situa geogràficament dins de l’àrea d’origen de la llengua.

Dialecte constitutiu
L’originat pel trasplantament d’una llengua, bàsicament per motius de conquestes territorials. Són producte de l’expansió de la llengua.

Dialectes catalans
El rossellonès, el català central, el balear, l’alguerès, el català nord-occidental i el valencià.

Diglòssia
Terme aplicat per caracteritzar una situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i predominantment en l’ús escrit, enfront d’un idioma o parlar baix (B), utilitzat per a funcions informals (temes familiars, comunicació íntima o espontània, etc.), generalment orals.
Exemples de diglòssia són la comunitat suïssa alemanya (llengua A: alemany comú; llengua B: suís alemany), les societats àrabs (llengua A: àrab clàssic; llengua B: àrab col·loquial), etc.

Imatge extreta de: http://www.wright.edu/