Hui hem parlat d'algunes qüestions relatives a les PAU que apareixen, justament, en aquesta activitat de reflexió sobre un text de Jesús Tuson. Considere que cal fer-ne una reflexió més raonada:
En llegir-lo, veiem que l'àmbit d'ús que li escau és el literari i l'acadèmic. Fixeu-vos que no només parla d'un fet propi del la comunicació (l'ús de les emoticones) sinó que també té una construcció d'estil ben literària i, des del meu punt de vist, molt amena. Quant a la tipologia textual, diríem que és un text literari expositivo-argumentatiu. Es tracta, quant al gènere, d'un assaig divulgatiu (fixeu-vos que no resulta gens difícil de comprendre).
Com a la majoria dels assajos, la seua finalitat és la de convèncer mitjançant una sèrie d'arguments.
Recordeu el que hem explicat a classe sobre els diferents usos que fa l'autor del signe gràfic de les cometes.
La localització temporal o variació diacrònica seria la d'un text actual, cosa que veiem per l'ús de paraules com ara "xat", "missatge", "via electrònica", "emoticona"... Quant a la localització espacial o variació diatòpica, hem d'aplicar-hi el que hem aprés de dialectologia: podem veure que s'hi usa català oriental (hi apareix el possessiu "seva"; el present de subjuntiu en -i "entris", "intenti"; l'imperfet de subjuntiu en "s", "hagués"). També hi ha lèxic propi del català oriental central com ara "nois i noies", "vermella", "sortir". La varietat social o diastràtica reflecteix la varietat culta de la llengua amb vocabulari propi de la lingüística com ara "escriptura", "parla", "converses", "interlocutors", "grafies"....
Pel que fa al registre, diríem que és estàndard, propi d'un àmbit d'ús formal, amb tema especialitzat, canal escrit i formalitat mitjana, amb una finalitat divulgativa.
També se'ns demana que analitzem la implicatura de l'enunciació "Pobre remei, les emoticones han vingut a estalviar-nos-en problemes". Vejam: en aquesta enunciació veiem clarament que s'infringeix la màxima de qualitat perquè, si les emoticones són un remei que es qualifica de "pobre", no podran estalviar de cap manera els problemes de l'escrit i poder equiparar-lo a l'oral. Potser és que hi ha una voluntat manifesta de contradicció o mentida voluntària que ens faria entrar en el terreny de la ironia.
Quant a la informació implícita que aporten les pressuposicions g) i h), podem comprovar que ens menen directament al tema: les grafies són fredes i les emoticones no en solucionen la fredor, mentre que la parla és rica; però l'opinió contrària només poden tindre-la aquells pensaments tradicionals.
Imatge extreta de: http://tecnosimple.com
En llegir-lo, veiem que l'àmbit d'ús que li escau és el literari i l'acadèmic. Fixeu-vos que no només parla d'un fet propi del la comunicació (l'ús de les emoticones) sinó que també té una construcció d'estil ben literària i, des del meu punt de vist, molt amena. Quant a la tipologia textual, diríem que és un text literari expositivo-argumentatiu. Es tracta, quant al gènere, d'un assaig divulgatiu (fixeu-vos que no resulta gens difícil de comprendre).
Com a la majoria dels assajos, la seua finalitat és la de convèncer mitjançant una sèrie d'arguments.
Recordeu el que hem explicat a classe sobre els diferents usos que fa l'autor del signe gràfic de les cometes.
La localització temporal o variació diacrònica seria la d'un text actual, cosa que veiem per l'ús de paraules com ara "xat", "missatge", "via electrònica", "emoticona"... Quant a la localització espacial o variació diatòpica, hem d'aplicar-hi el que hem aprés de dialectologia: podem veure que s'hi usa català oriental (hi apareix el possessiu "seva"; el present de subjuntiu en -i "entris", "intenti"; l'imperfet de subjuntiu en "s", "hagués"). També hi ha lèxic propi del català oriental central com ara "nois i noies", "vermella", "sortir". La varietat social o diastràtica reflecteix la varietat culta de la llengua amb vocabulari propi de la lingüística com ara "escriptura", "parla", "converses", "interlocutors", "grafies"....
Pel que fa al registre, diríem que és estàndard, propi d'un àmbit d'ús formal, amb tema especialitzat, canal escrit i formalitat mitjana, amb una finalitat divulgativa.
També se'ns demana que analitzem la implicatura de l'enunciació "Pobre remei, les emoticones han vingut a estalviar-nos-en problemes". Vejam: en aquesta enunciació veiem clarament que s'infringeix la màxima de qualitat perquè, si les emoticones són un remei que es qualifica de "pobre", no podran estalviar de cap manera els problemes de l'escrit i poder equiparar-lo a l'oral. Potser és que hi ha una voluntat manifesta de contradicció o mentida voluntària que ens faria entrar en el terreny de la ironia.
Quant a la informació implícita que aporten les pressuposicions g) i h), podem comprovar que ens menen directament al tema: les grafies són fredes i les emoticones no en solucionen la fredor, mentre que la parla és rica; però l'opinió contrària només poden tindre-la aquells pensaments tradicionals.
Imatge extreta de: http://tecnosimple.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada