TREBALL VOLUNTARI SOBRE QUIM MONZÓ

A la pàgina 153 del llibre de text trobareu un conte anomenat "El determini", de Quim Monzó, aparegut dins del llibre "El perquè de tot plegat". Com que avui hem acabat d'explicar les característiques de la narrativa d'aquest autor i la seua relació amb d'altres escriptors coetanis, us propose l'activitat voluntària següent:
"Llig el text de Quim monzó "El determini" i prova de trobar-hi els recursos literaris que hi usa d'acord amb els continguts teòrics explicats a classe".

EXPLICA EN QUINA MESURA LA NARRATIVA CURTA DE QUIM MONZÓ REFLECTEIX LA SOCIETAT CONTEMPORÀNIA I AMB QUIN RECURSOS LITERARIS HO FA

Aquesta setmana hem encetat els treballs i les explicacions sobre Quim Monzó. Es tracta de fornir-vos de dades per tal que pugueu respondre a la pregunta:

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

És un escriptor que podríem qualificar de "peculiar" per moltes raons. Ací us deixe uns enllaços i uns vídeos perquè en feu un tast. Ja me'ls comentareu a classe o directament ací al blog.

Dels Escriptors en Llengua Catalana

La pàgina web personal de l'autor

De la Wiquipèdia

Al blog de l'IES "Paco Mollà"






Imatge extreta de: http://www.lescale.es/

GUIA D'ESTUDI DEL TEMA 5

GUIA D'ESTUDI DEL TEMA 5

Pàg. 110: La cohesió: els mecanismes de referència. A. Referència gramatical.
Pàg. 111: La referència fòrica. Activitat 5. Pàgina 112: La referència temporal.
Pàg. 113: Activitats 7 i 8.
Pàg. 114: B. La referència lexicosemàntica. Activitat 10.
Pàg. 115: Activitat 12.
Pàg. 116: El text expositiu i l'àmbit acadèmic. A. Característiques generals.
Pàg. 117: B. Els trets lingüístics singulars dels textos expositius. Activitat 4.
Pàg. 118: Els procediments habituals dels textos expositius. Activitats 6, 7 i 8.
Pàg. 119: C. Organització d'un text expositiu. Activitat 12.
Pàg. 121: Consells per a comentar els textos expositius.
Pàgs. 122 a 127: NO.
Pàg. 128: C. Les preocupacions de l'assaig dels últims temps.
Pàg. 129: D. Uns quants assagistes valencians.
Pàgs. 130 i 131: NO
Pàgs. 131 i 132: Una norma per a tots. Activitats de la 1 a la 7.
BLOG:

El text expositiu.
Teoria del resum. Atenció: molt important!!
Joan Francesc Mira.

Solucions a algunes activitats.
Les característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual.

Imatge extreta de: http://www.cosasdeeducacion.es/

LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS A L'ACTUALITAT

Aquesta setmana hem treballat la pregunta:

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Per tal que la pugueu anar fent a casa (tot i que n'hem ampliat conceptes a classe), us deixe aquest text que m'ha passat un company d'un altre institut:

LA NARRATIVA DES DELS ANYS 70 FINS A L’ACTUALITAT: CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

La situació de la narrativa en les tres últimes dècades del segle XX millora considerablement respecte als anys de la postguerra.

En la dècada dels setanta destaca l’anomenada novel·la de trencament, que s’allunya de les tècniques narratives clàssiques. Els escriptors es caracteritzen per:

-Buscar formes expressives i estructures noves. Això fa que la narrativa de trencament no tinga una estructura executada a l’estil clàssic (plantejament, nus, desenllaç).

-Pel que fa al contingut: predomina el reflex d’ambients urbans, de la poblemàtica de personatges joves, de la seua relació amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebel·lia. Aquesta literatura forma part del que ha estat anomenat contracultura, formes culturals noves que s’allunyen de la cultura i l’art “oficials”.

-Tracta del mite del viatge real o literari com una forma d’autoexploració psicològica, el rebuig de l’educació sentimental viscuda i la confrontació amb el sistema.

La dècada dels setanta es caracteritza per l’aparició d’una allau de nous narradors: Terenci Moix, Jaume Fuster, Carme Riera. Les seues obres mostraran les preocupacions i la visió del món d’una generació d’escriptors nascuts després de la guerra:la postguerra i l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme,etc

Als anys vuitanta i noranta s’abandonen les experimentacions i, en general, es reactiva el desig per retornar a formes narratives més clàssiques i per contar històries:

-Es revaloritza la importància dels personatges, de l’ argument ben trenat, de les descripcions.Torna la narrativa de gènere (narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica, eròtica..). Hi destaquem: Jaume Fuster, Ferran Torrent…

-De la literatura nord-americana, en la segona part des vuitanta destaca un corrent narratiu que ha estat anomenat "realisme brut" o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual amb un cert deix de crítica desencantada o cínica i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista (Quim Monzó…).

-L’èxit de vendes permetrà que alguns autors puguen viure d’explicar coses en la nostra llengua ja que impremtes, distribuïdores i llibreters obindran guanys de vendre llibres en català.

Avui en dia la disparitat de temàtiques i estils, la gran quantitat de títols publicats, la coincidència d’esciptors de generacions diferents fan que siga complicat explicar el panorama literari de la narrativa actual.

Durant els últims anys, la nostra narrativa ha incorporat un gran nombre de narradors i narradores , valencians, com per exemple, Josep Franco, Josep Palomero, Vicent Borràs, Carme Miquel…

Hi ha una pluralitat de veus que s’expressen en una mateixa llengua, el català. I un dels avanços és que els nostres autors han adquirit un grau d’escriptura acceptable i una llengua cada vegada més flexible. A pesar de l’èxit dels seus llibres, el principal entrebanc amb què es troben els escriptors valencians és arribar a traspassar fronteres i ser traduïts.

Imatge modificada a partir de l'extreta a: http://www.esferallibres.com/

SOLUCIONS ALS APARTATS D'ADEQUACIÓ I DE COHESIÓ DE LA PÀGINA 141

ADEQUACIÓ:
a) Canal escrit, àmbit d'ús acadèmic, tipologia textual expositivoargumentativa, gènere discursiu: article científic divulgatiu. La funció que hi predomina és la referencial amb la modalitat oracional enunciativa.
b) La varietat diatòpica és el català oriental, com es pot comprovar per les formes del subjuntiu en -i (indiquin, permetin, tinguin, siguin) i els possessius amb -v- (seva). La varietat diafàsica és el registre estàndard, adequat al tema de caràcter divulgatiu i a la formalitat mitjana associada a la finalitat d'explicar i conscienciar. També hi trobem tecnicismes propis del tema (genètica, taxonòmica, ecodiversitat...) i, fins i tot, algun recurs retòric ("Arrenquen indiscriminadament pàgines senceres del diccionari de la natura"), que indica una voluntat estètica per part de l'autor.
c) Hi ha voluntat d'ocultació per part de l'emissor, sobretot en els dos primers paràgrafs del text, com indiquen els recursos d'impersonalització, com ara les construccions reflexes ("es combinen" (l.18), "es coneix" (l.22), "s'ha estimat" (l.22), "se n'han descrit" (l. 24), "se sap" (l. 26), "s'ha qualificat" (l. 74), "s'està esdevenint" (l.81), "s'han endegat" (l. 84)); les construccions esdevenimentals: "cal unes normes gramaticals" (l. 17), "hi ha regles" (l. 26), "hi ha espècies" (l. 29), "hi ha una relació directa" (l. 34), "fa temps" (l. 84) i l'ús del present atemporal "es" (l. 1), "abraça" (l. 2), "s'organitzen i interactuen" (l. 14), "tenen" (l. 36), "depenen" (l. 44)... Tot i això, la seua presència hi apareix inclosa en un plural global (1a persona del plural) que es refereix a l'ésser humà en general . Aquest díctic personal es fa més evident en el subtext.
d) Hi podem trobar una discreta modalització que augmenta en el subtext. Alguns dels elements modalitzadors són els elements lèxics valoratius: pertinent, essencial, parcialment, encara més, força, clau i bon, rarament, conscientment, apropiem, també, pressió, enorme i destruïm, afavorim, contaminem, indiscriminadament, problemes greus, desfeta, magnitud, rapidesa...; unitats fraseològiques: "amb prou feines" i figures retòriques: símil i metàfora.
e) El lector és un lector general, interessat pel tema tractat o que n'haja de fer algun treball i sense gaires coneixements enciclopèdics sobre la qüestió ja que el símil amb la lingüística ens aporta una explicació clara del que es pretén que entenga. La selecció de la informació és l'adequada per a aquest tipus de lector que cerca en una enciclopèdia la informació que necessita comprendre.
f) Altres veus implícites són les veus dels experts (encara que no estiguen individualitzats) que qualifiquen la pèrdua de biodiversitat com a "sisena extinció" i que denuncien el problema (darrer paràgraf). Aquestes veus apareixen com a argument d'autoritat.

COHESIÓ:
a)Mecanismes de referència gramaticals. Díctics personals: ús de la primera persona del plural (plural global) al llarg del text i més freqüentment a partir del tercer paràgraf en verbs, pronoms personals febles (ens, -nos) i forts (nosaltres) i possessius (la nostra); díctics temporals: ara, fa temps i l'ús del present díctic en el subtext que situen les accions destructores de la biodiversitat en el moment de la enunciació. Fòrics: s'usa l'anàfora pronominal: en (l. 12), què (l. 13), n' (l. 24), d'altres (l. 30), en (l. 31), dels quals (l. 43), aquesta (l. 54), n' (l. 57), unes altres (l. 58), això (l. 69)...; l'el·lipsi: la genètica, la taxonòmica, la geogràfica (1r paràgraf), les mes fràgils (l. 60), i nombroses el·lipsis del subjecte; la determinació: el diccionari (l. 21), les normes gramaticals (l. 24), les diferents espècies (l. 44)...; els possessius: del seu funcionament (l. 64), la seva població (l. 72); els demostratius: aquests components vius (l. 14), aquesta desfeta (l. 74). Recursos d'impersonalització (vegeu l'apartat C) de la Cohesió). Els elements de referència gramatical més importants són la dixi temporal per a referir-se a l'ésser humà, únic responsable de la situació i únic que pot canviar-la; la dixi temporal per a indicar que es tracta d'un problema actual (ara) però que ve de lluny (fa temps) i els recursos d'impersonalització per a indicar que es tracta d'un text amb voluntat objectiva i validesa univesal.
b) Alguns mecanismes de cohesió lèxica són les repeticions: biodiversitat, diversitat, espècies, ecosistemes, éssers vius...; la sinonímia: biodiversitat - diccionari, ecodiversitat - gramàtica, diversitat - varietat - riquesa - variabilitat, biodiversitat - diversitat biològica, ecodiversitat - diversitat ecològica...; l'antonímia: humils - aparents i vistoses (l. 36), resistents - fràgils (l. 60 i 61)...; hiperonímia: recursos - aliments, medicines, materials de construcció, etc.; proformes: el problema (l. 85); camp semàntic del medi ambient: biodiversitat, espècies, éssers vius, ecodiversitat, ecosistemes, ambient, natura, biosferta...: relació enciclopèdica: biodiversitat - extinció - contaminem - exhaurim... i figures retòriques com el símil i la metàfora.
c) Els procediments emprats per a ampliar la informació que hi trobem són l'aposició: els nombrosos parèntesis del text, el compendi exhaustiu de tots els components de la flora o fauna d'una determinada regió (l. 9), un indicador de com funciona la biodiversitat (l. 12), des de les més humils fins a les més aparents i vistoses (l. 36)...; la reformulació; l'exemplificació... Per una altra banda, per a condensar la informació hi trobem nombroses nominalitzacions; però també els mecanismes de referència gramaticals i lèxics ja esmentats.
d) Trobem connectors ortotipogràfics (tipus i grandària de les lletres dels dos textos i dels dos títols), però també additius d'ampliació (i), de distribució (finalment), d'especificació (i això), contrastius (però, mentre que, fins i tot), disjuntius (o bé) de reformulació (és a dir), d'exemplificació (per exemple), de causa o conseqüència (doncs), de resum (en definitiva, comptat i debatut...).
e) La cursiva en diccionari, gramàtica i les normes gramaticals indica que aquests mots es fan servir amb un significat especial o una connotació inhabitual.
f) Recursos d'estil: símil i metàfora ja explicats anteriorment. L'estil és cohesionat amb oracions subordinades llargues i nombrosos recursos de condensació informativa per aportar una major quantitat d'informació.

Imatge extreta de: http://comradioblocs.com/

LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L'ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

Dins de les preguntes de les PAU, aquesta setmana treballarem la pregunta següent:

13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

Com que al llibre de text la teoria sobre aquesta qüestió és molt i molt insuficient, ací us deixe uns apunts que us poden ajudar a resoldre la resposta:

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

1. INTRODUCCIÓ.
Al començament dels anys seixanta, en alguns cercles universitaris atents als corrents teatrals europeus, comencen a aparèixer grups de teatre que rebutgen tant el teatre comercial com el teatre sense pretensions dels aficionats. Aquest és un teatre que busca un públic amb una imprescindible formació cultural, preparat per a seguir unes obres difícils, que exigeixen un esforç intel·lectual que no se li pot exigir a un públic majoritari.
Naixia, així, el teatre independent, que defensava una concepció del teatre com a instrument de lluita, amb gran capacitat d’irradiació social i d’incidència política Aquest fenomen, que s’estén durant els últims anys de la dècada dels seixanta i durant els setanta, va consistir a construir una pràctica escènica alternativa on “tot era col·lectiu i tots feien tot”.
Aquest teatre es caracteritza pels trets següents:

• No admet la representació única.
• No vol ser considerat com a aficionat.
• Estableix una diferenciació entre teatre i literatura dramàtica.
• Rebutja l’autor com a part fonamental del fet teatral.
• És un teatre compromés amb la societat i no limitat a les minories.

Malgrat les moltes limitacions que va tenir (la pressió de la censura, els entrebancs administratius i polítics, els problemes econòmics per la falta de subvencions , etc.), el teatre independent va fer un treball immens en la creació d’un públic nou i en la introducció de nous gèneres teatrals.

2. TEATRE ACTUAL.
• Investigació de nous espais escènics. Cada espectacle reclama un espai diferent, o siga, que no hi pot haver mai un model d’espai per al teatre. A partir d’ací les companyies de teatre actuals improvisen espais escènics i sovint representen les obres en places o al carrer o amb elements del tot insospitats dalt de l’escenari. Per exemple La Cubana, que sovint comença els espectacles fora de l’edifici del teatre, o grups com La Fura dels Baus o Els Comediants, que converteixen un estadi olímpic en un immens teatre. En aquest sentit destaquen les companyies teatrals valencianes com ara Xarxa Teatre, Visitants, Moma Teatre i La Pavana.

• Rebuig progressiu del teatre escrit a priori. Hi ha companyies teatrals que elaboren el text a l’interior del grup. Parteixen de la base que un escriptor tancat a sa casa no pot concebre una obra de teatre perquè, en aquestes circumstàncies, no pot arribar a conéixer mai tot el funcionament de l’obra, això és, dels actors, dels decorats, del llenguatge, de les possibilitats de l’espai, del món complet que representa el teatre. És així com elabora les seues obres una companyia tan important en la història del teatre com Els Joglars.

• Relleu de la figura del director escènic. D’un temps ençà el director escènic ha pres molta importància perquè en darrer terme és ell qui decideix tots els detalls d’allò que s’ha de representar. Aquesta implicació total del director de l’obra amb l’obra mateixa l’hem poguda veure en la Companyia Flotats i també en la Companyia del Teatre Lliure, totes dues autèntiques escoles d’actors moderns.
• Rebuig de la visió massa occidental del teatre. El teatre ja no és paraula, sinó ritual, i darrerament ha augmentat l’interés pel teatre d’Àfrica, del Japó, de la Xina i de tots els països orientals, perquè la visió massa occidentalitzada del món sembla haver entrat en crisi. En aquesta línia, potser la companyia que més ha treballat ha estat Els Comediants.
• Combinació no jeràrquica dels mitjans expressius. Tot és vàlid per expressar allò que ha d’arribar al públic.

3. GRUPS TEATRALS.
A partir dels anys seixanta es reprèn la línia del teatre espectacle. Del mim, el gest i la festa al carrer. El text escrit perd importància en un teatre que va eixir dels edificis teatrals i es va instal·lar en qualsevol indret, al servei dels col·lectius i del públic més popular. En aquestes accions, els espectadors es confonen amb els actors. No és un invent nou, ja que d’alguna manera forma part d’una línia que deriva del teatre grec o del teatre medieval o renaixentista, espectacular i participatiu: és el teatre que no parteix d’un text literari. Aquesta reinvenció de l’espai va ser un dels elements claus de la transformació del teatre, que havia tingut com a punt de referència el Living Theatre, itinerant en diverses ciutats europees a partir dels anys seixanta.
Recordeu les companyies teatrals: Els Joglars i Els Comediants a Catalunya; El Rogle, Pluja, Grup 49 al país Valencià; La Cuadra a Andalusia; Akelarre al País Basc. Alguns d’aquests grups han arribat a la completa professionalització.

Per tal que us en feu alguna idea, ací us deixe uns vídeos de temàtiques diferents perquè en feu un tast, d'acord?

"MANS QUIETES!" , d'Albena Teatre.



"MAR I CEL", de Dagoll Dagom.

"GLAÇONS", de El Tricicle.

"PERDUTS A L'ESPAI EXTERIOR", de Rodet Teatre.



Imatge composada a partir de diverses imatges trobades a Internet.

ALGUNES ACTIVITATS DEL TEMA 5

Ací teniu la solució d’algunes activitats que vam proposar l’altre dia:

Exercici 12, pàgina 115:
a) El mecanisme de referència gramatical més remarcable és la impersonalització ja que és l’estratègia argumentativa que fa servir l’autor distanciant-se de l’enunciat i fent que el discurs semble més objectiu. Hi destaquen el present atemporal, l’ús de la modalitat oracional enunciativa, les construccions impersonals reflexes (Se sap que entre els llibres..., es podria considerar que..., La llista exhaustiva d’aquestes llengües permet adonar-se..., es tracta d’una traducció..., es pugui arribar a rendibilitzar...), passives (no és expressament lligada..., són parlades en territoris..., siguin considerades com a inaptes..., ha estat girada..., traduïda al català per Laura Escorihuela), passives reflexes (s’ha traduït en gairebé totes les llengües..., es puguin considerar com a potteritzables), les construccions esdevenimentals (cal expressar que la rendibilitat..., D’altres traduccions existeixen..., O pot haver-hi obstacles culturals..., entre les quals hi ha el japonès...)...
b) En tot el text és destacable la cohesió lèxica entre mots temàtics: repetició de llengües i els seus cohipònims (català, kalaallisut, llengües d’Europa, llengües africanes, japonès, xinès...) així com família lèxica (lingüística, lingüísticament), sinònim (idioma) i relacions enciclopèdiques (autoodi, diglòssia); repetició de rendible però també família lèxica (rendibilitat, rendibilitzar), sinònims textuals (econòmicament profitós, rendibilitat econòmica) o relació de contrast (econòmicament deficitàries); repetició de “traduir” i família lèxica (traducció, traduïda) i sinònim textual (girada); “llibre” i hiperònim “obres” o els hipònims “novel·les” (sinònim textual de “llibres de ficció” i hiperònim de “Harry Potter i la pedra filosofal”), “la Bíblia”, “l’Alcorà”..., així com la repetició de Harry Potter (“Harry Potter i la pedra filosofal” amb l’aposició la primera novel·la del cicle, i “Harrius Potter et Philosophi Lapis”), també mitjançant la família lèxica (potteritzables), la sinonímia textual (novel·les del bruixot del carrer Tuset) o l’aposició (hiperbest-seller de Joanne Kathleen Rowling). També hi és freqüent l’ús de la referència amb la proforma cas.
A més, en el primer paràgraf, cal remarcar la repetició de “segle”, relacionat enciclopèdicament amb “història de la humanitat”, així com el contrast entre “sobreviure” i “mortífer”. També hi destaquem la cohesió entre el “best-seller” o “obres d’influència massiva” o “llibre universalment devorat” (sinònims textuals) i els seus hipònims (Bíblia, Alcorà, els pensament de Karl Marx, Harry Potter) i relació de família lèxica amb “hiperbest-seller”. En el segon paràgraf trobem sinonímia textual entre “pes demogràfic de cada idioma”, “nombre de locutors” i “llengües massivament parlades”; que contrasten amb “inaptes a l’ús escrit” relacionat enciclopèdicament amb “analfabetisme”.

Exercici 6, pàgina 118:
En l’explicació de la pàgina hi ha connectors gràfics (guions i apartats separats per distinta tipografia), processos d’ampliació (exemplificacions constants i reformulacions) i de condensació (per exemple anàfora: aquestes redueixen...; i nominalitzacions). No hi ha connectors textuals a banda dels gràfics perquè l’estil de l’explicació és molt segmentat.
Exercici 7, pàgina 118:
a) Sinonímia: teoria/fórmula
b) Hiponímia: cavall/mamífer ungulat/quadrúpede; anàfora pronominal: el munten...
c) Sinonímia: film/pel·lícula; hipònim: llargmetratge; anàfora pronominal: que reuneix...
d) Aposició: els moviments sísmics, també anomenats terratrèmols; ampliació sinonímica: moviments sísmics /que la terra tremole a una escala superior a 5.0.

Exercici 12, pàgina 119:
El text 4 combina l’estructura problema-solució, causa-efecte, i també hi ha una seqüència d’enumeració de les distintes teories sobre la formació de la càries.
El text 5 segueix clarament una estructura de seqüència.
El text 6 combina la comparació d’un model de casa amb la descripció de la distribució de la casa.

Exercici 1, pàgina 132:
Meravellós, ambaixador, sospir, turmentar, sofriment, suborn, muntanyós, avaluació, envernissar, escrupolós, escodrinyador, escopinada, assembleari, avorriment, complidor, assassinar, avantatjós, rancorós, enyorança, fonamental.

Exercici 2, pàgina 132:
a) això b) aquest c) aqueix d) aquesta e) açò f) açò, allò g) aquell, aquelles.

Exercici 3, pàgina 132:
a) Aquesta vesprada hem vist allí al parc allò que volies.
b) Açò és massa. Amb aquest xiquet no hi puc.
c) I això és tot el que puc dir-vos d’aqueixa xica: que estudia allí, a l’institut.

Exercici 4, pàgina 132:
Tu riu, tu vine, tu fuig.
Ell vinga, ella veja.
Nosaltres anem, nosaltres riguem, nosaltres vinguem, nosaltres vegem, nosaltres fugim.
Vosaltres aneu, vosaltres rieu, vosaltres veniu.
Elles vagen, elles riguen, elles vegen, elles fugen.

Exercici 5, pàgina 132:
a) Correcta.
b) Beveu-vos les infusions.
c) Traieu els diners per a pagar.
d) No encengueu la calefacció.
e) Creieu-me: no cresqueu tan de pressa.

Exercici 6, pàgina 132:
a) Els màxims de pluviositat són a/per l’octubre i al/pel febrer.
b) Aniré a buscar-te de matí.
c) La primera edició del Tirant va ser publicada el 1490.
d) A/per la tardor les fulles cauen dels arbres.
e) Per Pasqua acamparé a la muntanya.

Exercici 7, pàgina 132:
a) s’enlairà/es va enlairar.
b) desenganxar.
c) escorcollar.
d) simi.
e) emprovar.
f) daus.
g) granota.

Imatge extreta de: http://www.edu365.cat/

JOAN FRANCESC MIRA

Tal i com hem parlat avui a classe, ací us deixe algunes dades sobre l'autor que treballarem aquesta setmana. És un dels autors més prolífics i coneguts de les lletres catalanes al País Valencià: Joan Francesc Mira. D'ell ens cal treballar la qüestió següent:

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho.

Ací a sota teniu uns quants enllaços que us poden ajudar a contestar la pregunta anterior.

La seua biografia
Sobre el J.F. Mira assagista
Més sobre els seus assajos
L'assaig polític
Una selecció dels seus articles

Al llibre de text hi trobareu una poca informació a la pàgina 129 a l'apartat que parla d'"Uns quants assagistes valencians".

Pel que fa a les línies generals de la resposta, hauríeu de parlar del vessant assagístic de l'autor centrant-vos en els tres elements principals dels seus estudis:

- El nacionalisme valencià, i la seua implicació en la construcció de les identitats individuals i col·lectives.
- Els estudis antropològics sobre la societat rural tradicional valenciana.
- Els clàssics i les biografies.
- Caldria que esmentàreu algunes obres importants de l'autor que reflectisquen els tres corrents assagístics anteriors.

Si hi teniu cap dubte, ja ho sabeu, podeu usar el correu electrònic, el blog o la pregunta directa a classe.

Imatge extreta de: http://pepmontes.files.wordpress.com/

10 ANYS DE LA MORT D'ENRIC VALOR

Tal dia com avui, ara fa deu anys ens deixava Enric Valor i Vives, el 13 de gener de 2010. Casualment, aquest 2011 en farà 100 del seu naixement. Per tot plegat, s'han programat tota una sèrie d'esdeveniments culturals per homenatjar una de les persones que més ha fet per recuperar l'autoestima col·lectiva dels valencians i les valencianes. És un dels "homenots" de la cultura catalana moderna. Tot i que ja l'hem treballat a classe, no em puc estar de posar-vos alguns enllaços a notícies sobre Enric Valor.

DIARI AVUI

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

VIQUIPÈDIA