LA NARRATIVA DELS ANYS 70 FINS A L'ACTUALITAT

Aquesta setmana hem treballat la pregunta:

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Per tal que la pugueu anar fent a casa (tot i que n'hem ampliat conceptes a classe), us deixe aquest text que m'ha passat un company d'un altre institut:

LA NARRATIVA DES DELS ANYS 70 FINS A L’ACTUALITAT: CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

La situació de la narrativa en les tres últimes dècades del segle XX millora considerablement respecte als anys de la postguerra.

En la dècada dels setanta destaca l’anomenada novel·la de trencament, que s’allunya de les tècniques narratives clàssiques. Els escriptors es caracteritzen per:

-Buscar formes expressives i estructures noves. Això fa que la narrativa de trencament no tinga una estructura executada a l’estil clàssic (plantejament, nus, desenllaç).

-Pel que fa al contingut: predomina el reflex d’ambients urbans, de la poblemàtica de personatges joves, de la seua relació amb el sexe i les drogues, com a mostra de rebel·lia. Aquesta literatura forma part del que ha estat anomenat contracultura, formes culturals noves que s’allunyen de la cultura i l’art “oficials”.

-Tracta del mite del viatge real o literari com una forma d’autoexploració psicològica, el rebuig de l’educació sentimental viscuda i la confrontació amb el sistema.

La dècada dels setanta es caracteritza per l’aparició d’una allau de nous narradors: Terenci Moix, Jaume Fuster, Carme Riera. Les seues obres mostraran les preocupacions i la visió del món d’una generació d’escriptors nascuts després de la guerra:la postguerra i l’educació rebuda, la revolta contra una societat que necessita canvis, el món universitari, el feminisme,etc

Als anys vuitanta i noranta s’abandonen les experimentacions i, en general, es reactiva el desig per retornar a formes narratives més clàssiques i per contar històries:

-Es revaloritza la importància dels personatges, de l’ argument ben trenat, de les descripcions.Torna la narrativa de gènere (narrativa policíaca, de ciència-ficció, de terror, històrica, eròtica..). Hi destaquem: Jaume Fuster, Ferran Torrent…

-De la literatura nord-americana, en la segona part des vuitanta destaca un corrent narratiu que ha estat anomenat "realisme brut" o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista actual amb un cert deix de crítica desencantada o cínica i mostra una societat urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista (Quim Monzó…).

-L’èxit de vendes permetrà que alguns autors puguen viure d’explicar coses en la nostra llengua ja que impremtes, distribuïdores i llibreters obindran guanys de vendre llibres en català.

Avui en dia la disparitat de temàtiques i estils, la gran quantitat de títols publicats, la coincidència d’esciptors de generacions diferents fan que siga complicat explicar el panorama literari de la narrativa actual.

Durant els últims anys, la nostra narrativa ha incorporat un gran nombre de narradors i narradores , valencians, com per exemple, Josep Franco, Josep Palomero, Vicent Borràs, Carme Miquel…

Hi ha una pluralitat de veus que s’expressen en una mateixa llengua, el català. I un dels avanços és que els nostres autors han adquirit un grau d’escriptura acceptable i una llengua cada vegada més flexible. A pesar de l’èxit dels seus llibres, el principal entrebanc amb què es troben els escriptors valencians és arribar a traspassar fronteres i ser traduïts.

Imatge modificada a partir de l'extreta a: http://www.esferallibres.com/