
Ací teniu la solució d’algunes activitats que vam proposar l’altre dia:
Exercici 12, pàgina 115:
a) El mecanisme de referència gramatical més remarcable és la impersonalització ja que és l’estratègia argumentativa que fa servir l’autor distanciant-se de l’enunciat i fent que el discurs semble més objectiu. Hi destaquen el present atemporal, l’ús de la modalitat oracional enunciativa, les construccions impersonals reflexes (Se sap que entre els llibres..., es podria considerar que..., La llista exhaustiva d’aquestes llengües permet adonar-se..., es tracta d’una traducció..., es pugui arribar a rendibilitzar...), passives (no és expressament lligada..., són parlades en territoris..., siguin considerades com a inaptes..., ha estat girada..., traduïda al català per Laura Escorihuela), passives reflexes (s’ha traduït en gairebé totes les llengües..., es puguin considerar com a potteritzables), les construccions esdevenimentals (cal expressar que la rendibilitat..., D’altres traduccions existeixen..., O pot haver-hi obstacles culturals..., entre les quals hi ha el japonès...)...
b) En tot el text és destacable la cohesió lèxica entre mots temàtics: repetició de llengües i els seus cohipònims (català, kalaallisut, llengües d’Europa, llengües africanes, japonès, xinès...) així com família lèxica (lingüística, lingüísticament), sinònim (idioma) i relacions enciclopèdiques (autoodi, diglòssia); repetició de rendible però també família lèxica (rendibilitat, rendibilitzar), sinònims textuals (econòmicament profitós, rendibilitat econòmica) o relació de contrast (econòmicament deficitàries); repetició de “traduir” i família lèxica (traducció, traduïda) i sinònim textual (girada); “llibre” i hiperònim “obres” o els hipònims “novel·les” (sinònim textual de “llibres de ficció” i hiperònim de “Harry Potter i la pedra filosofal”), “la Bíblia”, “l’Alcorà”..., així com la repetició de Harry Potter (“Harry Potter i la pedra filosofal” amb l’aposició la primera novel·la del cicle, i “Harrius Potter et Philosophi Lapis”), també mitjançant la família lèxica (potteritzables), la sinonímia textual (novel·les del bruixot del carrer Tuset) o l’aposició (hiperbest-seller de Joanne Kathleen Rowling). També hi és freqüent l’ús de la referència amb la proforma cas.
A més, en el primer paràgraf, cal remarcar la repetició de “segle”, relacionat enciclopèdicament amb “història de la humanitat”, així com el contrast entre “sobreviure” i “mortífer”. També hi destaquem la cohesió entre el “best-seller” o “obres d’influència massiva” o “llibre universalment devorat” (sinònims textuals) i els seus hipònims (Bíblia, Alcorà, els pensament de Karl Marx, Harry Potter) i relació de família lèxica amb “hiperbest-seller”. En el segon paràgraf trobem sinonímia textual entre “pes demogràfic de cada idioma”, “nombre de locutors” i “llengües massivament parlades”; que contrasten amb “inaptes a l’ús escrit” relacionat enciclopèdicament amb “analfabetisme”.
Exercici 6, pàgina 118:
En l’explicació de la pàgina hi ha connectors gràfics (guions i apartats separats per distinta tipografia), processos d’ampliació (exemplificacions constants i reformulacions) i de condensació (per exemple anàfora: aquestes redueixen...; i nominalitzacions). No hi ha connectors textuals a banda dels gràfics perquè l’estil de l’explicació és molt segmentat.
Exercici 7, pàgina 118:
a) Sinonímia: teoria/fórmula
b) Hiponímia: cavall/mamífer ungulat/quadrúpede; anàfora pronominal: el munten...
c) Sinonímia: film/pel·lícula; hipònim: llargmetratge; anàfora pronominal: que reuneix...
d) Aposició: els moviments sísmics, també anomenats terratrèmols; ampliació sinonímica: moviments sísmics /que la terra tremole a una escala superior a 5.0.
Exercici 12, pàgina 119:
El text 4 combina l’estructura problema-solució, causa-efecte, i també hi ha una seqüència d’enumeració de les distintes teories sobre la formació de la càries.
El text 5 segueix clarament una estructura de seqüència.
El text 6 combina la comparació d’un model de casa amb la descripció de la distribució de la casa.
Exercici 1, pàgina 132:
Meravellós, ambaixador, sospir, turmentar, sofriment, suborn, muntanyós, avaluació, envernissar, escrupolós, escodrinyador, escopinada, assembleari, avorriment, complidor, assassinar, avantatjós, rancorós, enyorança, fonamental.
Exercici 2, pàgina 132:
a) això b) aquest c) aqueix d) aquesta e) açò f) açò, allò g) aquell, aquelles.
Exercici 3, pàgina 132:
a) Aquesta vesprada hem vist allí al parc allò que volies.
b) Açò és massa. Amb aquest xiquet no hi puc.
c) I això és tot el que puc dir-vos d’aqueixa xica: que estudia allí, a l’institut.
Exercici 4, pàgina 132:
Tu riu, tu vine, tu fuig.
Ell vinga, ella veja.
Nosaltres anem, nosaltres riguem, nosaltres vinguem, nosaltres vegem, nosaltres fugim.
Vosaltres aneu, vosaltres rieu, vosaltres veniu.
Elles vagen, elles riguen, elles vegen, elles fugen.
Exercici 5, pàgina 132:
a) Correcta.
b) Beveu-vos les infusions.
c) Traieu els diners per a pagar.
d) No encengueu la calefacció.
e) Creieu-me: no cresqueu tan de pressa.
Exercici 6, pàgina 132:
a) Els màxims de pluviositat són a/per l’octubre i al/pel febrer.
b) Aniré a buscar-te de matí.
c) La primera edició del Tirant va ser publicada el 1490.
d) A/per la tardor les fulles cauen dels arbres.
e) Per Pasqua acamparé a la muntanya.
Exercici 7, pàgina 132:
a) s’enlairà/es va enlairar.
b) desenganxar.
c) escorcollar.
d) simi.
e) emprovar.
f) daus.
g) granota.
Imatge extreta de: http://www.edu365.cat/
Exercici 12, pàgina 115:
a) El mecanisme de referència gramatical més remarcable és la impersonalització ja que és l’estratègia argumentativa que fa servir l’autor distanciant-se de l’enunciat i fent que el discurs semble més objectiu. Hi destaquen el present atemporal, l’ús de la modalitat oracional enunciativa, les construccions impersonals reflexes (Se sap que entre els llibres..., es podria considerar que..., La llista exhaustiva d’aquestes llengües permet adonar-se..., es tracta d’una traducció..., es pugui arribar a rendibilitzar...), passives (no és expressament lligada..., són parlades en territoris..., siguin considerades com a inaptes..., ha estat girada..., traduïda al català per Laura Escorihuela), passives reflexes (s’ha traduït en gairebé totes les llengües..., es puguin considerar com a potteritzables), les construccions esdevenimentals (cal expressar que la rendibilitat..., D’altres traduccions existeixen..., O pot haver-hi obstacles culturals..., entre les quals hi ha el japonès...)...
b) En tot el text és destacable la cohesió lèxica entre mots temàtics: repetició de llengües i els seus cohipònims (català, kalaallisut, llengües d’Europa, llengües africanes, japonès, xinès...) així com família lèxica (lingüística, lingüísticament), sinònim (idioma) i relacions enciclopèdiques (autoodi, diglòssia); repetició de rendible però també família lèxica (rendibilitat, rendibilitzar), sinònims textuals (econòmicament profitós, rendibilitat econòmica) o relació de contrast (econòmicament deficitàries); repetició de “traduir” i família lèxica (traducció, traduïda) i sinònim textual (girada); “llibre” i hiperònim “obres” o els hipònims “novel·les” (sinònim textual de “llibres de ficció” i hiperònim de “Harry Potter i la pedra filosofal”), “la Bíblia”, “l’Alcorà”..., així com la repetició de Harry Potter (“Harry Potter i la pedra filosofal” amb l’aposició la primera novel·la del cicle, i “Harrius Potter et Philosophi Lapis”), també mitjançant la família lèxica (potteritzables), la sinonímia textual (novel·les del bruixot del carrer Tuset) o l’aposició (hiperbest-seller de Joanne Kathleen Rowling). També hi és freqüent l’ús de la referència amb la proforma cas.
A més, en el primer paràgraf, cal remarcar la repetició de “segle”, relacionat enciclopèdicament amb “història de la humanitat”, així com el contrast entre “sobreviure” i “mortífer”. També hi destaquem la cohesió entre el “best-seller” o “obres d’influència massiva” o “llibre universalment devorat” (sinònims textuals) i els seus hipònims (Bíblia, Alcorà, els pensament de Karl Marx, Harry Potter) i relació de família lèxica amb “hiperbest-seller”. En el segon paràgraf trobem sinonímia textual entre “pes demogràfic de cada idioma”, “nombre de locutors” i “llengües massivament parlades”; que contrasten amb “inaptes a l’ús escrit” relacionat enciclopèdicament amb “analfabetisme”.
Exercici 6, pàgina 118:
En l’explicació de la pàgina hi ha connectors gràfics (guions i apartats separats per distinta tipografia), processos d’ampliació (exemplificacions constants i reformulacions) i de condensació (per exemple anàfora: aquestes redueixen...; i nominalitzacions). No hi ha connectors textuals a banda dels gràfics perquè l’estil de l’explicació és molt segmentat.
Exercici 7, pàgina 118:
a) Sinonímia: teoria/fórmula
b) Hiponímia: cavall/mamífer ungulat/quadrúpede; anàfora pronominal: el munten...
c) Sinonímia: film/pel·lícula; hipònim: llargmetratge; anàfora pronominal: que reuneix...
d) Aposició: els moviments sísmics, també anomenats terratrèmols; ampliació sinonímica: moviments sísmics /que la terra tremole a una escala superior a 5.0.
Exercici 12, pàgina 119:
El text 4 combina l’estructura problema-solució, causa-efecte, i també hi ha una seqüència d’enumeració de les distintes teories sobre la formació de la càries.
El text 5 segueix clarament una estructura de seqüència.
El text 6 combina la comparació d’un model de casa amb la descripció de la distribució de la casa.
Exercici 1, pàgina 132:
Meravellós, ambaixador, sospir, turmentar, sofriment, suborn, muntanyós, avaluació, envernissar, escrupolós, escodrinyador, escopinada, assembleari, avorriment, complidor, assassinar, avantatjós, rancorós, enyorança, fonamental.
Exercici 2, pàgina 132:
a) això b) aquest c) aqueix d) aquesta e) açò f) açò, allò g) aquell, aquelles.
Exercici 3, pàgina 132:
a) Aquesta vesprada hem vist allí al parc allò que volies.
b) Açò és massa. Amb aquest xiquet no hi puc.
c) I això és tot el que puc dir-vos d’aqueixa xica: que estudia allí, a l’institut.
Exercici 4, pàgina 132:
Tu riu, tu vine, tu fuig.
Ell vinga, ella veja.
Nosaltres anem, nosaltres riguem, nosaltres vinguem, nosaltres vegem, nosaltres fugim.
Vosaltres aneu, vosaltres rieu, vosaltres veniu.
Elles vagen, elles riguen, elles vegen, elles fugen.
Exercici 5, pàgina 132:
a) Correcta.
b) Beveu-vos les infusions.
c) Traieu els diners per a pagar.
d) No encengueu la calefacció.
e) Creieu-me: no cresqueu tan de pressa.
Exercici 6, pàgina 132:
a) Els màxims de pluviositat són a/per l’octubre i al/pel febrer.
b) Aniré a buscar-te de matí.
c) La primera edició del Tirant va ser publicada el 1490.
d) A/per la tardor les fulles cauen dels arbres.
e) Per Pasqua acamparé a la muntanya.
Exercici 7, pàgina 132:
a) s’enlairà/es va enlairar.
b) desenganxar.
c) escorcollar.
d) simi.
e) emprovar.
f) daus.
g) granota.
Imatge extreta de: http://www.edu365.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada