Com us deia avui, a les PAU, ens poden preguntar que caracteritzem un text determinat com a oriental, occidental o valencià, per exemple. Com que potser no ens recordem de “totes” les característiques, ací van alguns “trucs” que ens hi poden servir, en el ben entès que no és del tot correcte:
CATALÀ ORIENTAL:
Desinències de 1a persona del present d’indicatiu: -o/-ø
Català de Catalunya: Canto, menjo, prometo, protegeixo
Català de les Illes Balears: cant, menj, promet, protegesc
Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular: -i
Català de Catalunya i de les Illes Balears: canti, mengi, prometi, protegeixi
Lèxic propi:
Català de Catalunya: nen/a, noi/a, meva/meves, llombrígol, petit, vermell, tarda. Rentar i esbandir.
Català de les Illes Balears: nin/a, al·lot/a, meva/meves, guixa, petit, vermell, horabaixa. Llavar i rentar.
CATALÀ OCCIDENTAL
Desinències de 1a persona del present d’indicatiu: -e/-ø
País Valencià: cante, menge, promet, protegisc
Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular: -e/-a
País Valencià: cante, menge, prometa, protegisca.
Lèxic propi:
País Valencià: xiquet/a, xicot/a (xic/a), meua/meues, melic, xicotet (petit), roig (vermell), vesprada. Llavar i rentar.
ATENCIÓ: AÇÒ NO ÉS DEL TOT EXACTE, PERQUÈ HI HA MESCLES DIALECTALS QUE PODEN EMMASCARAR LA PROCEDÈNCIA REAL DE L’ESCRIPTOR/A. TAMBÉ, EL REGISTRE ESTÀNDARD POT AMAGAR LES PETITES DIFERÈNCIES QUE HI HA ENTRE ELS DIVERSOS DIALECTES DEL CATALÀ.
CONVÉ QUE REPASSEU LA FOTOCÒPIA DELS DIALECTES QUE VAM REPARTIR A CLASSE.
La imatge que il·lustra el post ha estat treta de: http://www.xtec.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada