SOLUCIONS ALS EXERCICIS 14 I 16 DE LA PÀGINA 40

Ací teniu les solucions a aquestes activitats gràcies a Òscar i a Rubén que m'ho han recordat:


Activitat 14 de la pàgina 40:

a) bellesa: bell-esa. Derivació mitjançant un sufix nominalitzador, que converteix l'adjectiu bell en un substantiu abstracte. Altres mots amb el lexema bell-: bellor; altres mots amb -esa: tristesa, vellesa, rapidesa, calidesa, saviesa, estupidesa, certesa...

b) restrenyiment: restreny- (i)ment. Derivació mitjançant el sufix nominalitzador -ment que, postposat a la vocal temàtica, converteix el verb restrényer en un substantiu abstracte. Altres mots amb -ment: deteniment, capteniment, abandonament, seguiment, calfament, adobament...

c) garrofer: garror-er. Derivació mitjançant un sufix nominalitzador que aporta un canvi semàntic al lexema, de fruit a arbre que produeix el fruit. Altre mots amb el lexema garrof- : garroferar, garrofí, garrofina. Altres mots amb -er (arbre): taronger, caquier, ametler, pruner, aranger, bananer...

Activitat 16 de la pàgina 41:

«De buen rollo»

TONI MESTRE

Cada any que passa les estadístiques, implacables, ens diuen que l´ús social de la llengua pròpia del país, a la que diem valencià, nom tradicional entre nosaltres de la llengua catalana, baixa. D´una banda n´és responsable l´efecte cataracta, aquell que mata cada any les generacions valencianes més velles, que, nascudes abans de 1939, encara es criaren i s´educaren en unes ciutats i pobles on el paisatge lingüístic nacional restava intacte. A casa, al carrer, al treball es parlava valencià sense que calgueren campanyes ni promocions més o menys hipòcrites. Amb la victòria franquista l´horror general s´estengué també al camp de la llengua. A moltes famílies als fills nascuts abans de la guerra se´ls parlà valencià i als posteriors només en castellà. La por trencà la cadena que des del segle XIII, malgrat desfetes, insídies i pressions s´havia mantingut ferma en la majoria dels casos. La llengua, però, no s´ensenyava a escola i la gran majoria de la gent era analfabeta.

Ara, amb l´oficialitat, la Llei d´Ús i Ensenyament, l´esclat de publicacions de tot tipus, l´edició constant de llibres el panorama, en teoria, hauria d´haver canviat. A millor. Però, no. Empitjora cada any. Per què? Entre moltes altres raons per allò del «buen rollo». Sobretot entre la gent jove, la que s´ha educat en valencià el «buen rollo» està matant l´esperança que en teníem dipositada les generacions majors. Saben parlar, llegir i escriure en la llengua. Però a l´hora de la veritat, en la vida, no l´usen. La presència d´un o més castellanitzats, la influència dels mitjans de comunicació, les cançons que escolten, els programes que veuen, el mal exemple dels polítics i molts intel·lectuals, etc... fan que apliquen la regla suïcida del «buen rollo». Per a què discutir, o fer-se de senyalar? «Buen rollo», tots i tot en castellà, i al valencià que el bomben. O no?

(publicat el 30 d’octubre de 2005 al diari Levante-EMV)

Voldria fer-vos algunes remarques sobre el mateix, tot recordant el que ja n’havíem explicat.

Quin en seria el tema?

La disminució de l’ús social de la llengua entre els joves per tal d’evitar la conflictivitat.

També el podria ser, com vau dir, “La mort de l’ús social del valencià” o “La mort del valencià per falta d’ús social”.

Quins subtemes podríem trobar-hi?

El nom de la llengua; la prohibició de la llengua durant el franquisme; l’inici del procés de normalització de la llengua; la manca d’ús de la llengua en certs àmbits: política, cançons, mitjans de comunicació, intel·lectuals...

Quins mots temàtics hi trobaríem?

“l’ús social de la llengua pròpia”, “valencià”, “llengua catalana”, “baixa”, “paisatge lingüístic nacional”, “Empitjora”, “gent jove”, “buen rollo”, “no l’usen”, “castellanitzats”, “mal exemple”, “regla suïcida”, “discutir”, “fer-se de senyalar”, “bomben”.

Quina isotopia podríem destacar-hi?

La fonamentaríem en la negativitat de no usar el valencià: “horror”, “por”, “empitjora”, “matant l’esperança”, “mal exemple”, “suïcida”.

Com és el títol?

És parcialment temàtic, perquè en llegir-lo no ens aporta tota la informació del que anirà el text, sinó només una part. Hi esmenta la causa de la manca d’ús del valencià entre la joventut. Les cometes que porta indiquen una polifonia: hi reporta quelcom que no és seu i, a més, escrit en una llengua que no és la del text, possiblement per reflectir que és la llengua dels joves que parlen en castellà per tal de no “crear conflicte”, com erròniament es pensen.

Quines idees principal traspuen dels dos grans paràgrafs en què es divideix el text?

Al primer paràgraf, podríem dir que l’ús social del valencià ha disminuït: les generacions més velles que encara es criaren en valencià van morint i les generacions posteriors a 1939 han patit massa per transmetre’l als fills i filles.

Al segon paràgraf se’ns explica que, tot i que la situació legal ara és favorable, el valencià continua sent una llengua poc usada en certs àmbits d’ús i això els joves ho veuen normal i no tenen cap ganes de discutir per qüestions lingüístiques.

Pareu atenció que la relació entre ambdós paràgrafs és temporal (“abans” i “ara”).

Quina seria la macroestructura del text?

INTRODUCCIÓ (O PLANTEJAMENT):

Cada any que passa les estadístiques, implacables, ens diuen que l´ús social de la llengua pròpia del país, a la que diem valencià, nom tradicional entre nosaltres de la llengua catalana, baixa.

DESENVOLUPAMENT:

Primera part:

D´una banda n´és responsable l´efecte cataracta, aquell que mata cada any les generacions valencianes més velles, que, nascudes abans de 1939, encara es criaren i s´educaren en unes ciutats i pobles on el paisatge lingüístic nacional restava intacte. A casa, al carrer, al treball es parlava valencià sense que calgueren campanyes ni promocions més o menys hipòcrites. Amb la victòria franquista l´horror general s´estengué també al camp de la llengua. A moltes famílies als fills nascuts abans de la guerra se´ls parlà valencià i als posteriors només en castellà. La por trencà la cadena que des del segle XIII, malgrat desfetes, insídies i pressions s´havia mantingut ferma en la majoria dels casos. La llengua, però, no s´ensenyava a escola i la gran majoria de la gent era analfabeta.

Segona part:

Ara, amb l´oficialitat, la Llei d´Ús i Ensenyament, l´esclat de publicacions de tot tipus, l´edició constant de llibres el panorama, en teoria, hauria d´haver canviat. A millor. Però, no. Empitjora cada any. Per què? Entre moltes altres raons per allò del «buen rollo». Sobretot entre la gent jove, la que s´ha educat en valencià el «buen rollo» està matant l´esperança que en teníem dipositada les generacions majors. Saben parlar, llegir i escriure en la llengua. Però a l´hora de la veritat, en la vida, no l´usen. La presència d´un o més castellanitzats, la influència dels mitjans de comunicació, les cançons que escolten, els programes que veuen, el mal exemple dels polítics i molts intel·lectuals, etc... fan que apliquen la regla suïcida del «buen rollo».

CONCLUSIÓ:

Per a què discutir, o fer-se de senyalar? «Buen rollo», tots i tot en castellà, i al valencià que el bomben. O no?

QUIN TIPUS DE PROGRESSIÓ TEMÀTICA HI PREDOMINARIA?

Es tractaria d’una progressió temàtica de tema constant perquè, com ja hem vist, el tema és la disminució de l’ús del valencià entre els joves i les seues causes.

Les imatges que il·lustren el post han estat extretes de:

http://1.bp.blogspot.com/
http://img.costumecraze.com/images/vendors/forum/55756-large.jpg