Avui us parlava a classe del concepte de “dialecte” a l’època de Franco. En aquesta época es va instaurar un règim dictatorial que va perseguir totes les llibertats, incloses les lingüístiques. Va haver-hi un intent de fer desaparèixer totes les llengües diferents del castellà (català, èuscar, gallec-portuguès i bable).
En aquest període històric, que va durar quasi quaranta anys, es van prohibir tots els usos públics de les llengües no-castellanes. El català es va veure reduït als àmbits familiars i privats. Tot el món extern era únicament en castellà. Es prohibia i es perseguia tot ús públic de la llengua catalana (i les altres llengües no-espanyoles).
A les dècades dels quarantes i cinquantes del segle passat, es va transmetre a tota la població la idea que a l’Estat Espanyol només hi havia una llengua, el castellà o espanyol. La resta de llengües no ho eren. Eren “dialectes”, per tant, menys importants que el castellà. A més a més, se’ls transmetia als pares catalanoparlants la idea que transmetre el valencià als seus fills era un error per al seu futur. Això va fer que moltes parelles no transmeteren el català als seus fills. La conseqüència més greu va ser la pèrdua de persones catalanoparlants als territoris que la parlaven històricament. Vegeu-ne l’exemple més pròxim a la veïna localitat de Petrer, poble catalanoparlant històric.
Paral·lelament a aquesta situació, es va instal·lar entre els valencians la consciència falsa que parlar en valencià era de llauradors, maleducats i propi de persones poc instruïdes. De més a més, es denigrava públicament i es perseguia per tots els mitjans les persones que parlaven català.
Afortunadament, les coses van canviant i avui dia a ningú se li hauria d’acudir discriminar cap persona pel fet d’usar una llengua tan nostra com és el català.
Ja ho hem explicat a classe, però, segons el diccionari és:
dialecte
1 m. [LC] [FL] Varietat geogràfica, històrica o social d’una llengua, associada a la procedència dels parlants.
2 m. [LC] [FL] Modalitat que presenta una llengua en una zona determinada del seu domini.
3 [FL] dialecte consecutiu. Dialecte resultant del desplaçament d’una llengua per raons històriques. El valencià, el baleàric i l’alguerès són dialectes consecutius.
4 [FL] dialecte constitutiu. Dialecte resultant de l’evolució d’una llengua parlada anteriorment en el territori que avui ocupa aquest dialecte. El català central, el nord-occidental i el septentrional són dialectes constitutius.
Com haureu pogut comprovar, a l’època franquista es va fer un ús polític malèvol d’un concepte que pertany a la ciència filològica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada